El gelat de l’apagada

És matemàtic, és algorítmic, és apocalíptic. Només calen unes hores sense connexions, sense ascensors, ni metro, ni nevera per tornar al silenci. Per tornar al carrer a parlar amb el veí. Vegeu cruïlla Parlament amb Comte Borrell a Barcelona, on un grup de ciutadans es reuneixen al voltant d’un transistor. Talment el Mecanoscrit del segon origen, on se sap del desastre gràcies a les ones d’una ràdio poc o mal sintonitzada. Dilluns passat, una rotllana de dansaires invocant una deïtat protectora inventada per Marconi en el segle passat. Preparant la supervivència a base de piles i llumins.

Una altra lliçó històrica. Baixem a comprar els gelats, que se’ls desfaran. Abraçades de festuc, avellanes i xocolata; al cap i a la fi, ni la wifi, ni els tancs ni les bales no ens salvaran.