Cosa pública o ‘cosa nostra’

Una setmana després de la històrica apagada peninsular, encara no té cap explicació oficial. Per què ni tan sols no volen descartar cap causa de les que van apuntar inicialment? Perquè els va millor alimentar la confusió abans d’aclarir-ne fins i tot les causes més probables. Ens han marejat amb multitud de causes contradictòries sabent que conscientment ens donaven informacions contradictòries. De bon principi es va alimentar com a causa possible un ciberatac o bé una disfunció de la xarxa elèctrica pel creixement de les renovables. El mal, doncs, se situava sobre estigmes de sempre, els enemics de fora i l’ecologisme. Sorprenia que el govern espanyol tractés amb guant de seda les empreses directament responsables fins que finalment la cosa era tan escandalosa que el govern de Sánchez va fer un gir de guió. Se’n va rentar les mans i va passar el faristol a les elèctriques amb un ultimàtum. Ultimàtum que l’endemà es va esfumar, fins avui. Així, doncs, s’han anat allargant els terminis i les confusions, tant de les causes com de les responsabilitats. Segurament el que es volia evitar, de totes totes, és que s’encetés un debat seriós sobre la recuperació pública de les infraestructures energètiques. Debat d’allò més natural en aquestes circumstàncies. Però impossible per al PSOE. Si algú en dubtava, aquest debat va coincidir amb l’ascensió de l’expresidenta del Congrés Meritxell Batet a una superempresa d’aquestes que viuen de l’endogàmia amb l’Estat via porta giratòria. Ni tan sols volen dissimular l’aspecte mafiós d’un entramat empresarial al voltant dels qui gestionen el diner públic. Estem farts de la cosa nostra empresarial, judicial, energètica, ferroviària, mediàtica, telefònica…