Unai Sordo va gras

Aquesta setmana passada hem vist i sentit de manera literal i gens metafòrica de quin pa fa rosegons el dirigent sindical Unai Sordo, secretari general de CCOO. Deu anar molt gras, el sindicalista, perquè ha lloat, de manera molt particular i desconsiderada, la darrera llesca del pa de motllo. Considera Unai que Junts i Puigdemont són més inútils, justament, que la darrera llesca del pa de motllo. Que consideri el que vulgui sobre el 130è president i l’organització que lidera, però que no faci el ridícul amb el que revela i es desprèn del llenguatge que utilitza. Inútil la darrera llesca del pa de motllo? Deu ser per a ell, que deu cagar molt gras, que diria l’àvia Neus. A la darrera llesca del pa de motllo se la pot adjectivar de moltes maneres, però si alguna no té cap sentit és com l’adjectiva Unai Sordo. És clar que abans que res hauríem de saber si generalitza i de quin pa de motllo parla, de l’industrial o de l’artesà? Ell s’ha referit concretament al “Bimbo”, però volem suposar que ho ha fet com a genèric i que no és, a més, una campanya contra una marca en concret. També sobta que triï la que ha triat. Per què la darrera llesca és inútil, Unai? Per què no és la primera la inútil? Què té l’una que no tingui l’altra si el motllo és clavat pels dos caps? Els que compres han estat fets amb un motllo especial? Entenc, Unai, que trobis inútil Puigdemont. Et va amb el sou. Però no que hi trobis l’última llesca de pa Bimbo.