Primer any Mbappé

Ni Champions, ni copa, ni lliga. El Madrid està fora de tot, i no estranyi veure’l arrossegar-se en el que li queda, contra Mallorca, Sevilla i Real Sociedad. La reacció blanca al fracàs és imprevisible. Recordeu, si no, la cara, els ulls i la boca de Rüdiger. Amb un lloc en la Champions vinent i Ancelotti al Brasil, veurem si hi ha res que faci córrer els jugadors blancs. M’agrada la situació, més enllà que el Barça guanyi tres títols un any que Florentino no guanya res. M’agrada la situació, més enllà que els quatre clàssics hagin sigut blaugrana i per un global de 16 a 7. M’agrada la situació, més enllà que el paper de l’un i l’altre en la Champions també hagi estat una lliçó de maneres futbolístiques. M’agrada la situació, més enllà que els culers comencessin la temporada pensant que anaven a passar un altre calvari. I m’agrada la situació, més enllà que hagi estat una autèntica revolució del jovent i la Masia, amb una gran incidència de Flick, però amb aportacions inicials de Xavi i Koeman. El que més em satisfà, però, és la desfeta del model Florentino, de l’ànsia per les individualitats en un esport d’equip. El PSG és a finals de Champions el primer any sense Mbappé i el Real Madrid de Mbappé farà en blanc l’any que s’ho havia de menjar tot. El Barça basteix una nova època gràcies a les teranyines de la caixa i Florentino, podrit de diners, s’instal·la en el ridícul. És el resum del primer any Mbappé. Entrem en l’etapa “Lamine i companyia”.