Tinguem les festes en pau

Diuen que Nadal és un període de pau, però, com passa en totes les àrees del com­por­ta­ment humà, hi ha pro­ble­mes. Fins i tot con­flic­tes específics que, para­do­xal­ment, no s’hau­rien creat mai si no existís una marca tan ver­me­lla en el calen­dari uni­ver­sal.

Aquests dies dedi­ca­rem una atenció espe­cial a la dialèctica nada­lenca a l’AVUI.​cat. Expli­ca­rem la bata­lla a mort que es lliura cada desem­bre entre la sim­bo­lo­gia cata­lana i l’anglo­sa­xona, entre el Pare Noel i els Reis d’Ori­ent, entre el vesc i la molsa, entre el Tió i l’avet dels regals. Uns avets que, a Bar­ce­lona, han cau­sat una gran polèmica per la idea d’Imma Mayol de fer alguna cosa, en fi, pot­ser massa sos­te­ni­ble.

Com a Ter­rassa, on els comer­ci­ants del cen­tre s’han lluït per manca de lluïment. El cas és que han pen­jat unes estre­lles enor­mes –però sense il·lumi­nar– que han obert un debat no gaire ori­en­tat per la ger­ma­nor. I què es pot dir de l’enfron­ta­ment irre­con­ci­li­a­ble entre el pes­se­bre vivent de Sant Guim de la Plana i l’Ajun­ta­ment... Així que recor­deu: tots els mem­bres d’una família no poden caure’s bé entre si. Paciència. I bon Nadal!