Una prova per a l'Estat de benestar

Ins­ti­tu­ci­ons com Càritas i el Banc dels Ali­ments estan des­bor­da­des. La demanda d’ajuts per resol­dre neces­si­tats tan bàsiques com men­jar un plat calent al dia s’han tri­pli­cat en alguns llocs. Càritas té una llista d’espera de 2.000 per­so­nes. El Banc dels Ali­ments té les pres­tat­ge­ries bui­des, un fet insòlit en la seva història. La gent que demana ajut a aques­tes i altres ins­ti­tu­ci­ons són les pri­me­res i prin­ci­pals vícti­mes de la crisi econòmica. La pobresa aug­menta i, de moment, és un feno­men invi­si­ble, o només visi­ble a través de les pàgines dels dia­ris. Invi­si­ble perquè a ningú li agrada viure de la cari­tat. Gai­rebé tot­hom creu en la dig­ni­tat que con­fe­reix la feina hon­rada i retribuïda.

Quan a les pàgines d’eco­no­mia par­lem de tipus d’interès, hipo­te­ques, crisi de liqui­di­tat, tan­ca­ment de fàbri­ques i futur incert, s’ha de tenir en compte que al dar­rere hi ha dra­mes per­so­nals i fami­li­ars amb noms i cognoms. En aques­tes cir­cumstàncies no hi pot haver cap dubte. La política més pro­gres­sista, l’apli­qui qui l’apli­qui, serà la que con­tri­bu­eixi a crear més llocs de tre­ball com més ràpida­ment millor. Esclar que les acci­ons han de ser pru­dents i estar ben medi­ta­des, però més enllà d’un cert punt, els dub­tes cos­ten llocs de tre­ball i això no fa sinó posar més per­so­nes a pre­cari. Un esce­nari inas­su­mi­ble, sobre­tot si es té en compte que el pit­jor de la crisi està per arri­bar i que la demanda de ser­veis soci­als aug­men­tarà amb el temps.

Durant molts anys hem cre­gut que d’aquí uns anys l’explosió de la demanda de pen­si­ons posa­ria l’Estat de benes­tar a prova. I no: l’exa­men arriba per sor­presa, molt abans i no per les pen­si­ons. No hi ha un capi­ta­lisme, sinó diver­sos. Alguns pen­sen que no hi hau­ria d’haver pro­tecció social perquè és la manera que la gent s’espa­vili. D’altres, sobre­tot a Europa, pen­sen que s’ha de tenir cura dels que es que­den des­pen­jats de la cursa. Sobre­tot si no tenen la xarxa de segu­re­tat de la família, una xarxa que la crisi també està afe­blint. Reforçar l’Estat de benes­tar és la garan­tia que no hi haurà ten­si­ons més enllà del que és rao­na­ble. El pit­jor esce­nari de futur seria una crisi econòmica acom­pa­nyada de frac­tura social.