Articles

Reforma laboral limitada

El govern espa­nyol ha fet tres pro­pos­tes de reforma labo­ral als empre­sa­ris i als sin­di­cats, i totes van en el mateix sen­tit: aba­ra­tir l’aco­mi­a­da­ment. No és cert que a l’Estat espa­nyol no hi hagi aco­mi­a­da­ment lliure. N’hi ha, però és molt car en com­pa­ració amb altres països euro­peus. Per raons històriques, pres­cin­dir dels tre­ba­lla­dors suposa una gran des­pesa per als empre­sa­ris, que sovint paguen 45 dies per any tre­ba­llat, en oca­si­ons més, per asse­gu­rar-se que la regu­lació es fa sense con­flic­tes. El gran argu­ment dels empre­sa­ris, repe­tit durant els últims vint anys, és que l’ele­vat cost de les indem­nit­za­ci­ons dis­su­a­deix la con­trac­tació. Les pro­pos­tes que acaba de fer el govern espa­nyol bus­quen l’aba­ra­ti­ment sense que el tre­ba­lla­dor perdi drets. La qua­dra­tura del cer­cle s’acon­se­gueix, per exem­ple, fent que l’Estat es faci càrrec d’una part de la indem­nit­zació.

Algu­nes de les solu­ci­ons pro­po­sa­des són rao­na­bles,
però d’altres són força dis­cu­ti­bles. Ara bé: la pro­posta mateixa té errors de con­cepte. Ja és greu que s’esti­guin bus­cant solu­ci­ons ara, quan la crisi ha des­truït cen­te­nars de milers de llocs de tre­ball. La reforma s’hau­ria d’haver fet en el moment expan­siu del cicle, quan hi havia feina per a tot­hom i sem­blava que la festa no s’aca­ba­ria mai. O quan van aparèixer els pri­mers sig­nes que avi­sa­ven que la crisi no era tem­po­ral, sinó estruc­tu­ral, i que els seus efec­tes nega­tius per­sis­ti­rien més com més temps es tardés a abor­dar-los, cosa que Zapa­tero mai va fer.

El greu error de con­cepte de la reforma
pro­po­sada pel govern espa­nyol és que con­fia la gene­ració de llocs de tre­ball, sobre­tot, a l’aba­ra­ti­ment de l’aco­mi­a­da­ment. És a dir, a fer més fàcil que creixi la cua de l’atur. ¿Això incen­ti­varà els empre­sa­ris per fer més con­trac­ta­ci­ons? És difícil saber-ho fins que la reforma no s’apli­qui, però és obvi que amb això no n’hi haurà prou. Es troba a fal­tar un pro­grama més ambiciós que res­tauri la con­fiança gene­ral en l’eco­no­mia i en el futur. Calen con­trac­ta­ci­ons esta­bles i sòlides. Aquest objec­tiu exi­geix altres refor­mes dels mer­cats finan­cers i que intro­du­eixi per fi la dis­ci­plina fis­cal. Res que es pugui solu­ci­o­nar amb una reforma par­cial, com la que ara es pro­posa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.