Articles
Blocs electorals. Quotes. Periodistes
Trossos
Blocs electorals
Els blocs electorals als mitjans són un estat d’excepció de les lleis de la informació, substituïdes temporalment per lleis de la política. No són una bona solució, però, llei en mà, l’alternativa no és fàcil. La llei electoral diu que en temps de campanya els mitjans públics hauran de garantir la neutralitat informativa i el respecte al pluralisme polític. Objectius nobilíssims, però polítics, no pas informatius. I diu que el que facin els mitjans es podrà recórrer davant de la Junta Electoral. No tan sols als espais de propaganda gratuïta, sinó als telenotícies. Els mitjans públics tenen en època electoral un encàrrec polític molt noble –garantir la pluralitat i la neutralitat–, que entra en col·lisió amb l’encàrrec informatiu que tenen sempre. Llei en mà, en època electoral prima l’encàrrec polític.
Quotes
Francament, fa de mal solucionar sense canviar la llei. Però la qüestió planteja problemes de fons. Confonent la informació amb la propaganda, hi ha sectors de la política i de la societat que creuen que la manera de cobrir campanyes electorals, que és una excepció, hauria d’esdevenir regla. Que és millor aplicar a la informació quotes reglamentades i repartides proporcionalment que no pas deixar en mans dels periodistes què surt als mitjans. Això no ho pensen només els polítics. Quantes vegades molta gent pensa que el seu partit, el seu sindicat, la seva comarca, el seu club de futbol, surt molt menys del que li toca, pel pes social que té? Això empeny cap a la quota.
Periodistes
Òbviament, els periodistes trobem aberrants les quotes. Són als antípodes dels criteris informatius. Però potser tenim també una part de culpa. No hem sabut explicar quins són els nostres criteris alternatius a les quotes. Potser hem arribat a interioritzar un sistema de quotes lax i no proclamat. Però, sobretot, no hem aconseguit que la societat es refiï de nosaltres. Que cregui que realment apliquem criteris informatius, sense escombrar cap a una banda o cap a una altra, sense aplicar també criteris de correcció ideològics. I no parlo només de política. També d’economia, d’esports, de cultura... No ens tenen prou confiança. No ens l’hem guanyada prou.
Els blocs electorals als mitjans són un estat d’excepció de les lleis de la informació, substituïdes temporalment per lleis de la política. No són una bona solució, però, llei en mà, l’alternativa no és fàcil. La llei electoral diu que en temps de campanya els mitjans públics hauran de garantir la neutralitat informativa i el respecte al pluralisme polític. Objectius nobilíssims, però polítics, no pas informatius. I diu que el que facin els mitjans es podrà recórrer davant de la Junta Electoral. No tan sols als espais de propaganda gratuïta, sinó als telenotícies. Els mitjans públics tenen en època electoral un encàrrec polític molt noble –garantir la pluralitat i la neutralitat–, que entra en col·lisió amb l’encàrrec informatiu que tenen sempre. Llei en mà, en època electoral prima l’encàrrec polític.
Quotes
Francament, fa de mal solucionar sense canviar la llei. Però la qüestió planteja problemes de fons. Confonent la informació amb la propaganda, hi ha sectors de la política i de la societat que creuen que la manera de cobrir campanyes electorals, que és una excepció, hauria d’esdevenir regla. Que és millor aplicar a la informació quotes reglamentades i repartides proporcionalment que no pas deixar en mans dels periodistes què surt als mitjans. Això no ho pensen només els polítics. Quantes vegades molta gent pensa que el seu partit, el seu sindicat, la seva comarca, el seu club de futbol, surt molt menys del que li toca, pel pes social que té? Això empeny cap a la quota.
Periodistes
Òbviament, els periodistes trobem aberrants les quotes. Són als antípodes dels criteris informatius. Però potser tenim també una part de culpa. No hem sabut explicar quins són els nostres criteris alternatius a les quotes. Potser hem arribat a interioritzar un sistema de quotes lax i no proclamat. Però, sobretot, no hem aconseguit que la societat es refiï de nosaltres. Que cregui que realment apliquem criteris informatius, sense escombrar cap a una banda o cap a una altra, sense aplicar també criteris de correcció ideològics. I no parlo només de política. També d’economia, d’esports, de cultura... No ens tenen prou confiança. No ens l’hem guanyada prou.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.