Deu anys després, a la T1 en bici

En Pep Florolos és l’humil funcionari encarregat de dur a la inauguració de la T1 de l’aeroport del Prat la medalla que els polítics es barallaran per posar-se al moment de la foto mentre diuen: “Aquesta obra s’ha fet gràcies a mi”. Però com que en Pep Florolos és un funcionari humil, avui, dia de la inauguració de la nova terminal, no tindrà passi vip per poder aparcar el seu cotxe prop del flamant edifici, ni passi per aparcar a menys de 3 quilòmetres –motius de seguretat, ja sap– i ni tan sols podrà agafar el seu vehicle particular per anar a l’acte, ja que viu en un barri amb un gran dèficit d’aparcament i si treu el cotxe, és possible que no torni a trobar un forat lliure fins al mes d’agost. És així com en Pep Florolos busca informació sobre els transports públics que arriben a la T1.

I buscant, buscant en Pep troba que hi ha 166 taulells de facturació, 28 controls de seguretat i 52 de passaports, 74 places d’aparcament per a avions, 43 fingers, 101 portes d’embarcament, 2 quilòmetres de cintes transportadores de persones, 48 escales mecàniques, 125 ascensors, 130 cabines telefòniques, 256 pantalles informatives i 28.000 metres quadrats amb 73 botigues i 43 bars restaurant. I també troba que, per arribar fins aquesta meravella projectada fa 10 anys, els 4.000 treballadors i els 30 milions de passatgers anuals tenen 15 línies d’autobús, sí, però zero línies de metro –es comenta que potser hi arriba d’aquí quatre anys– i zero línies de tren –sobre aquest tema no hi ha ni calendari.

Però quan en Pep Florolos veu que a la supermoderna T1 hi arriba un carril bici, de les coses més útils que s’han parit mai per desplaçar-se fins a un aeroport, s’adona que aquesta és la solució. O sigui que, quan avui vegi un senyor que du una medalla a la mà i vesteix una camisa xopa de suor de pedalada, no ho dubti, aquell és en Pep.