Acatar la sentència

El PSOE s’ha afanyat a demanar al PSC que no faci bestieses i que Montilla no lideri cap “contestació” –ni institucional, ni política, ni cívica– a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Els seus dirigents l’han definit com “un partit que acata sentències”. És exactament això. Amb un afegit, si aquests senyors tan acatadors ho permeten: el PSOE acata les sentències però després només les compleix si li convé fer-ho. És a dir, calla però no obeeix. Només cal fer una ullada a les sentències del Constitucional que es decantaven a favor d’una petició de la Generalitat i que després s’han ofegat en la trista mar de l’oblit sense que els governs populars o els socialistes les hagin complert.

Perquè una cosa és acatar i una altra és acceptar. També ho poden preguntar als presidents Zaplana i Camps. Diferents i reiterades instàncies judicials han sentenciat que la Generalitat Valenciana ha de convalidar els títols de català en aquella part del territori tan submisa cap a l’oest i rebel cap al nord, com ja fa la de Catalunya. El govern valencià mai ha desacatat cap d’aquestes sentències. S’ha limitat a no fer-ne cas. Potser el PSOE es refereix exactament a això. El president Montilla ha d’acatar la sentència i després no cal que la compleixi. Si no és això, que triïn un tribunal neutral i no una instància unionista fins a la toga.