L'ús de la tecnologia al Parlament

La classe política està reaccionant de forma tristament gremial respecte a la publicació de dues fotografies –una al diari Público i l’altra a l’AVUI– que mostraven el contingut d’un parell de missatges SMS amb opinions de Joan Saura i Daniel Sirera. Del president de la Generalitat en avall, tots han coincidit a dir que això significa una “violació” de continguts d’àmbit personal i que, consegüentment, cal prohibir d’alguna manera aquest tipus de fotografies.

Anem a pams. D’entrada, cap dels dos missatges no contenia informació de tipus íntim o privat. No relataven qüestions sentimentals, domèstiques o familiars, ni comprometien menors o persones alienes a la representació pública. Res d’això. Eren comentaris de tipus polític, rellevants des del punt de vista informatiu. ¿O no té interès saber quina és la percepció real del número tres del govern respecte al discurs de política general del president? ¿És irrellevant conèixer quines són les claus efectives de l’actual estructura de poder al PP català? Tot això és política i, per cert, són el tipus d’expressions que caracteritzen els off the record que els polítics ofereixen als periodistes amb la intenció que se’n publiquin les opinions, però no els noms de qui les emet.

El Parlament no és un club privat ni una associació de professionals de la política. És un espai obert al debat, on conviuen govern, oposició i mitjans de comunicació. Qualsevol actitud, qualsevol indicació, qualsevol creuament dialèctic o gestual té una significació rellevant, en aquell context. Això ho saben –i ho exploten– els diputats d’aquest i del país que sigui. Així que, com ho fa qualsevol altre ciutadà, els diputats han de ser conscients que el seu grau de privacitat depèn de l’entorn.

I una última qüestió. Tant Saura com Bosch o Sirera es dedicaven a enviar SMSs des de l’escó en ple debat de política general, el més important de l’any. En un sentit estricte, ha quedat clar que els fotoperiodistes d’alguns diaris estan bastant més concentrats en el que està passant dins de l’hemicicle que alguns diputats. Així que lamentem ser –nosaltres també– un toston, però és la nostra feina.