Hem d'estar més units que mai

Un poble que s’expressa és un poble lliure. Les votacions populars foren un exercici de llibertat on contemplàrem l’emoció de molts ciutadans i ciutadanes per poder expressar llur opinió sobre un tema que sempre s’ha considerat tabú: la independència de Catalunya. La resposta fou corprenedora. Els observadors internacionals que ens honoraren amb la seva presència en tingueren una opinió molt favorable per la seriositat, el rigor i la transparència que presidiren tothora aquest esdeveniment. Per què tanta prudència, tant de silenci, tanta subvaloració per part d’alguns grups polítics?

Amb molt pocs mitjans i molta voluntat, sense campanyes publicitàries, sense recursos, havent-se de gratar la pròpia butxaca, treballant a deshora i amb una capacitat d’esforç lloable i meritori, 20.000 voluntaris aconseguiren moure gairebé 200.000 persones! Únic cas a Europa! Enaltit i destacat per la premsa internacional. Menystingut i minimitzat per una part dels representants polítics. Un electe no ha de menysprear ni ignorar la veu del poble. Que el poble vulgui parlar és just i higiènic i terapèutic. No solament no hauríem d’infravalorar-ho, sinó de facilitar i motivar. Per què tanta por?

La generositat i el sentit de justícia del teixit social català va possibilitar que els catalans que no poden votar en altres eleccions poguessin fer-ho en aquestes. Votacions populars no excloents, sinó integradores. La gent anava a votar motivada, amb il·lusió; es varen poder contemplar força rostres emocionats. En la votació s’hi endegaren molts sentiments, s’hi redimiren moltes frustracions acumulades, s’hi reinvindicaren molts drets. Hi va haver un mateix sentir, una volença comuna: l’exigència de la nostra dignitat com a poble i la reparació dels greuges i les humiliacions.

Cal continuar sense defallir. Cal mantenir-nos units més que mai, sense fissures ni desafeccions de cap mena. Cal continuar treballant en la línia que ens havíem proposat, anar organitzant consultes durant el primer semestre del 2010. Ara és el moment i la gent sobiranista té delit i necessitat de tirar-ho endavant. Les lectures que s’estan fent dels resultats són lícites des del punt de vista de la llibertat d’expressió, però completament interessades. Tothom s’està identificant i a alguns no els convé que el sobiranisme creixi, hi ha molts interessos al darrere; mentrestant, però, el nostre país continua patint una espoliació insostenible. Ara no podem deturar-nos. Si els nostres electes no admeten aquesta ILP, cal que la societat civil continuï lluitant-hi engrescada i il·lusionada com sempre.

Si extrapolem els resultats de les votacions, ens adonarem que són excel·lents. Si hom transportés objectivament, trepitjant de peus a terra, els resultats a un potencial de sis milions de vots en lloc de set-cents mil com ara, imagineu-vos què es podria aconseguir. I si s’acceptés endegar la ILP, amb una bona pedagogia feta amb i des de mitjans institucionals (TV, ràdio, rotatius…), es podria aconseguir sens dubte una majoria de vots sobiranistes. Cal felicitar totes les persones que s’han mogut i han donat el millor d’elles mateixes per tirar això endavant. Gràcies! El nostre més sentit i sincer reconeixement i admiració a tots els voluntaris d’arreu del país!

Les consultes estant sent un exemple de catalanització, de cohesió social, d’integració. L’independentisme s’ha manifestat serè, cívic i tolerant, amb una gran dosi d’intel·ligència i motivació. Alhora com una bona oportunitat per a la dignificació de la nova immigració que en part s’ha identificat amb un poble minoritzat i escarnit a bastament. Un espai de trobada entre el món polític (representat també per Decidim.cat) i el món de l’associacionisme. Un afermament de l’autoestima i una projecció cap a un futur que molts –moltíssims més dels que vol significar l’espanyolisme– estan brodant amb l’excel·lència del seu treball i del seu compromís.

Caldria fer un front comú de sobiranistes encara molt més ampli; una plataforma de reflexió, diagnòstic, correcció i programació que continués comptant amb els electes, les associacions, les plataformes, entitats, associacions, partits polítics, juristes, empresaris, economistes, artistes, intel·lectuals…, fora dels plantejaments típics de partit, recuperant l’esperit unitari de l’Assemblea de Catalunya per esdevenir més forts des de la unitat desinteressada i generosa. Primer el país, després els partits; primer Catalunya, després els interessos lícits de cadascú. Tot just hem començat el nostre camí. Mantinguem-nos ferms, no ens deixem disgregar ni desorientar. Catalunya serà allò que nosaltres decidim que sigui. Hi tenim tot el dret.