L'agost, forat en el temps

Les vacances són un parèntesi en les nostres atabalades vides. D'això ens han parlat els poetes tradicionalment en el sentit d'un període en què aparquem la frenètica quotidianitat per convertir el tedi en un altre tipus de quotidianitat. Fins i tot, aquest estiu he pogut llegir a la premsa diversos al·legats de destacats columnistes en defensa del tedi com a eix bàsic de les vacances. Elogi del no fer res. I hi estic bastant d'acord. Però vull tornar a la metàfora, i per deformació professional la constato en l'agenda mediàtica. Ni un sol tema dels que capficaven el país no ha evolucionat ni mig pam. Em reincorporo a la feina i miro els titulars del dia: Pérez Rubalcaba diu que ETA ha de deixar la violència per sempre (una gran frase de preimpressió que el ministre de l'Interior podria portar tatuada al front i no caldria que fes declaracions insubstancials). Els sindicats qualifiquen d'improvisació d'Educació l'inici de curs (i quan no?, fins els nens de pàrvuls ja tenen apresa aquesta lliçó). El president Montilla encara no ha dit la data de les eleccions, però assegura que seran un diumenge, i confia a guanyar-les (vaig marxar de vacances sense data d'eleccions i continuem igual! Jo les hauria fet a l'agost, ni que fos per sorprendre el personal, a veure si s'animava). Sarkozy anuncia mesures contra els immigrants (si les hi haguessin aplicat a ell, els francesos se l'haurien estalviat de president). O l'atur, que continua disparat (mentre Corbacho fa pluriocupació entre ministre i candidat). Això que deia: l'agost no és un parèntesi en les nostres vides, si no que és com aquelles imatges de Matrix, quan la frenètica acció s'alenteix gairebé fins a l'aturada total i després torna a arrencar a tota velocitat. Un forat en el temps.