EDITORIAL: Pacte històric PSE-PP contra Ibarretxe

Patxi López és des d’ahir el primer lehendakari socialista, després de 30 anys d’hegemonia del PNB al govern de Vitòria. Però el canvi a Euskadi no respon a una voluntat expressa de l’electorat, que va donar la victòria al Partit Nacionalista Basc en uns comicis en què, a més, l’esquerra abertzale no va poder presentar cap candidatura. El dèficit democràtic de la nova legislatura basca és evident. No tot el poble basc hi està representat. I dels que hi ha, la majoria espanyolista formada pels diputats del PSE (25), el PP (13) i UPyD (1) són l’expressió més clara del frontisme espanyolista. Que s’hagin posat d’acord per auspiciar aquest pacte que dóna als socialistes un govern en minoria és significatiu. Desbancar Juan José Ibarretxe, el que ha estat durant anys l’enemic número u de la unitat d’Espanya, és tan prioritari per a Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy que han deixat de banda les seves diferències i interessos partidistes.

El lehendakari sortint, amb el seu programa sobiranista i la seva proposta de pau per a Euskadi, ha posat en evidència el dèficit democràtic espanyol. Que la seva proposta de reforma de l’Estatut basc no passés ni el primer filtre del Congrés de Diputats n’és un exemple. Com també ho és que l’espanyolisme, ara, s’uneixi en un front que en altres territoris seria considerat contra natura, davant un mal major: el qüestionament de l’actual marc constitucional i estatutari. Per això el discurs d’ahir del nou president del govern basc no és creïble. Patxi López afronta ara una legislatura que dividirà més que no pas unirà el poble basc.

La lluita contra ETA és un lloc comú dels discursos dels lehendakaris des de l’adveniment de la democràcia. Però en boca de López –i amb Mariano Rajoy i José Blanco aplaudint des del públic– sona a excusa per justificar el que es preveu com una legislatura de caire espanyolista. El PP ha donat el seu vot a López a canvi de ser socis preferents en totes les lleis, i obligarà a desenvolupar una legislació que permeti la lliure elecció entre castellà i euskera a l’ensenyament, o a reformar de cap a peus la televisió i la ràdio. Vénen temps de divisió al País Basc, i Ibarretxe n’és tan sols la primera víctima política.