Àtila a l'Ateneu
D'AVUI.cat
Com si fossin les paròdiques –i en el fons realistes– Tresines de La Cubana, els responsables de l'Ateneu Barcelonès es van trobar dijous rebent per compromís uns convidats que no els agradaven i esbombant el seu disgust de manera histriònica als nassos dels invitats incòmodes. Els convidats tampoc no es van quedar curts: es van plantar al menjador de les Tresines a anunciar que els volen prendre els pocs drets que tenen per decidir sobre alguns aspectes de la seva vida. Al final, tothom va marxar mig enfadat.
El dia abans, en una altra entitat lligada al catalanisme, Jordi Pujol i Heribert Barrera havien atret el mateix nombre d'espectadors que els incòmodes i poc arrelats convidats de l'Ateneu. Deixant de banda les possibles interpretacions d'aquest empat entre els expresidents i Rosa Díez, en aquella sala s'hi va dir que Catalunya serà democràtica o no serà. I en aquesta teranyina, digníssima però engolidora, van quedar atrapats l'endemà Oriol Bohigas i els seus. Ell mateix ho ha admès: era inevitable. Els espanyols es poden comportar com Àtila. Els catalans no poden fer-ho: és la seva condició. Com a molt poden arrufar el nas. Després han de respirar fons i pensar que res no és mesquí.
