Caja Madrid, intervenció!

Com que no ens diver­tim encara prou amb les coses de casa, el cro­nista pro­posa un nou joc als lec­tors peni­tents d’aquesta columna. Només cal ima­gi­nar per un moment què pas­sa­ria si calgués esco­llir un nou pre­si­dent de La Caixa i l’alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu, tingués com a can­di­dat, per exem­ple i per mèrits, el con­se­ller Antoni Cas­tells, amb l’opo­sició abso­luta del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, par­ti­dari de dedi­car a tal llo­a­ble funció la seva mà dreta, Isaías Táboas.

Ima­gi­nem-nos també per un moment que no hi hagués manera humana que es poses­sin d’acord i que, per aca­bar d’arro­do­nir el drama o come­di­eta, el pri­mer secre­tari del PSC fos un ter­cer en discòrdia que fiqués culle­rada a favor de l’un o de l’altre segons li con­vingués. ¿Quant tar­da­rien els senyors que bra­men cada dia con­tra el pre­sumpte oasi català, on tot es tapa i tot es tolera, a dema­nar la inter­venció del Banc d’Espa­nya i la División Aco­ra­zada Bru­nete per garan­tir l’ordre a la colònia imma­dura i pre­de­mocràtica? No cal ser gaire espa­vi­lat per treure’n con­clu­si­ons.

Si això és el que ens farien a nosal­tres i són ells els que han con­ver­tit Caja Madrid en el Cor­ral de la Pac­heca, cal exi­gir la inter­venció inversa. L’Ins­ti­tut Català de Finan­ces i els Mos­sos d’Esqua­dra hau­rien de res­ta­blir l’ordre de manera ful­mi­nant en aque­lla tor­tu­rada enti­tat de crèdit. Caja Madrid, inter­venció!