Celler

La meva inca­pa­ci­tat gai­rebé incor­re­gi­ble per valo­rar tal com es mereix la qua­li­tat de l'alta cuina no és en abso­lut incom­pa­ti­ble amb el fet de saber reconèixer, quan toca, el mèrit d'aquells que tri­om­fen en aquest món dels fogons cada cop més com­pe­ti­tiu i, per tant, cada cop més exi­gent i de nivell més ina­bas­ta­ble. Avui toca. Perquè és una notícia espe­ci­al­ment remar­ca­ble la pro­gressió meteòrica dels ger­mans Roca i el seu celler fins al cinquè lloc de la llista dels millors res­tau­rants del món. És aviat dit, això de ser el cinquè del món, però només pen­sant-hi una mica t'ado­nes que en poques coses, per no dir cap, la ciu­tat de Girona està situ­ada tan amunt en el mapa inter­na­ci­o­nal. I si hi afe­gim el geni de can Bulli, podem cons­ta­tar amb orgull l'empenta d'unes comar­ques que no neces­si­ten pas ser publi­ci­ta­des amb fotos d'altres indrets perquè tenen a les seves cui­nes els millors pai­sat­ges del pla­neta. Dos tem­ples culi­na­ris que, és cert, la majo­ria dels giro­nins no conei­xen perquè no s'ho poden pagar. Però la majo­ria tam­poc no ens podem per­me­tre tenir el Tapís de la Cre­ació o un Dalí al men­ja­dor de casa i, tan­ma­teix, el fet que exis­tei­xin per als que s'ho poden per­me­tre acaba bene­fi­ci­ant la imatge de tots.