Crítics literaris a la Guàrdia Civil

Si el cas obert con­tra Iñaki de Juana Chaos per enal­ti­ment del ter­ro­risme arriba a judici, faré mans i mànigues per assis­tir-hi. Em deleixo per escol­tar les expli­ca­ci­ons dels pèrits de la Guàrdia Civil que volen demos­trar l'auto­ria de la carta atribuïda a l'etarra fent-ne una anàlisi literària, un estudi que el jutge pretén adme­tre com a prova. Es veu que, segons els agents encar­re­gats del cas, l'estil i l'estruc­tura del text por­ten el segell de De Juana: tal qual, com si fos el monòleg de James Joyce a l'Ulis­ses.

És evi­dent que el llen­guatge i el to emprats per l'esquerra abert­zale és sem­pre el mateix, parli qui parli i escri­gui qui escri­gui: és el que tenen els dog­ma­tis­mes. Però el jutge i la Guàrdia Civil, que ho saben, ho obvien des­ca­ra­da­ment. No dubto que la carta fos escrita per l'exreclús, però si el sis­tema penal vol enco­lo­mar-li un delicte s'hi haurà d'esforçar més: per començar l'haurà de tro­bar, i després haurà de bus­car pro­ves més sòlides. Si pre­tens tenir la legi­ti­mi­tat, has de com­plir la llei en lloc d'uti­lit­zar-la apro­fi­tant, sim­ple­ment, que tens el poder.