L'efecte olímpic d'Obama

D'aquí a poc menys d'un any, el 2 d'octu­bre del 2009, s'anun­ciarà a Copen­ha­guen el nom de la seu dels Jocs Olímpics del 2016. Les can­di­da­tes són Tòquio, Rio de Janeiro, Madrid i Chi­cago. L'incom­bus­ti­ble Juan Anto­nio Sama­ranch ja ha anun­ciat que l'efecte Obama pot afa­vo­rir les opci­ons de la quarta ciu­tat.

Fa molt bé el senyor Sama­ranch de reconèixer que deter­mi­na­des per­so­nes situ­a­des en llocs clau i molt vin­cu­la­des a una deter­mi­nada ciu­tat poden exer­cir un pes enorme a l'hora de deci­dir la seu d'uns Jocs Olímpics, encara que aquest reco­nei­xe­ment no faci un gran ser­vei a la Bar­ce­lona olímpica. Al cap­da­vall, sem­pre hi ha hagut escèptics con­vençuts que l'elecció de la capi­tal cata­lana va ser pos­si­ble només gràcies al fet que Sama­ranch estava situat en un lloc clau i molt vin­cu­lat a una deter­mi­nada ciu­tat en el moment de l'elecció.

Això, de retruc, afec­tarà les aspi­ra­ci­ons de Madrid per a con­ver­tir-se en seu d'uns Jocs Olímpics després de l'ensul­si­ada de l'elecció per al 2012. En tot cas, el més pro­ba­ble és que Madrid no surti esco­llida perquè Lon­dres serà la seu d'aquí a qua­tre anys i no és gens pro­ba­ble que després d'una ciu­tat euro­pea el COI en triï una altra. A Madrid hau­rien fet bé d'estal­viar els diners mal­ba­ra­tats en aquesta can­di­da­tura i pro­var sort el 2020.