Foc pels queixals

El gener de l’any que ve, Brussel·les considera restringir l’ús de la pirotècnia en les festes populars, cosa que afecta la celebració de la Patum, aquesta celebració letal i perillosa (no com la de la cervesa de Baviera) on diversos nadius catalans representen figures místiques i simbòliques que ballen a ritme dels tabals, amb el concurs dels petards i el foc (que, com qualsevol ciutadà de Brussel·les sap, crema). Això vol dir que aquest podria ser l’últim any que l’haguem vist tal com s’ha anat celebrant des del segle XIV, quan Brussel·les ja existia, però no dictaminava. Si tot va bé, a partir de l’any vinent el foc podria substituir-se per paper pinotxo, com a La venganza de don Mendo. I seria una bona notícia, perquè els que estem mínimament informats sabem que, des del segle XIV, els ferits greus i els difunts per cremades en aquesta festa es compten per milers.
De tota manera, espero que, un cop aprovada la llei, Brussel·les no serà tímida i apagarà tot allò que cremi a Catalunya, no només la Patum. I la feina que els espera és titànica, perquè a piròmans no ens guanya ningú. Tothom sap que ens agrada més el foc que a Neró. Vam cremar el Liceu i fins i tot quan cantem havaneres no ens bevem el rom fins que no hi hem tirat un llumí encès...

De manera que, si tot va com ha d’anar, haurem d’eliminar les falles i la revetlla. I haurem d’arrencar el peveter olímpic (mai no se sap). I tancar a la presó el faquir que actua de vegades a la Diagonal (això és el que em causa més pena). I fins i tot, per precaució, engarjolar tots els pagesos que cremen rostolls. Podrien ser uns diables disfressats de civil que amb l’excusa de fer veure que treballen estan duent a terme el seu vici pervers. El que hem de vigilar després d’això és que els deu mil membres de les colles que es quedaran sense saber com divertir-se ara no tinguin ganes d’anar a Brussel·les a demanar foc.