Al cinema hi falta gent

Tal com explica avui Albert Segura des de Brussel·les, la Comissió Europea avala el doblatge i la subtitulació al català previstos en la llei del cinema, en una decisió en què autoritza la subvenció que la Generalitat atorgarà per fer possible que el català sigui una llengua d’ús normalitzat al cinema.

Les reserves de les majors a aplicar la llei per reticències purament econòmiques queden així desautoritzades i superades per la voluntat europea de promoure la diversitat cultural i el multilingüisme.

Sovint ens preguntem per a què serveix la Unió Europea, en especial quan pren decisions que laminen allò que els catalans considerem drets exigibles. L’oficialitat del català al seu si en seria un bon exemple. Per això mateix cal agrair-ho quan les mateixes institucions afavoreixen la llengua catalana, com és el cas en aquesta ocasió.

No oblidem, però, que no n’hi ha prou que, avalats per la UE, els catalans ens paguem amb els nostres impostos el dret a veure les pel·lícules en el nostre idioma, pel·lícules que pagarem dos cops, ja que igualment passarem per taquilla, i no oblidem tampoc que l’aval europeu no ens abarateix res. Sobretot el que no podem passar per alt de cap manera és que tot plegat demana que anem al cinema.