I si al final ningú no entén res?

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va con­vo­car ahir una reunió amb els nois de la premsa hores abans de la cimera a Madrid de la comissió bila­te­ral Estat-Gene­ra­li­tat. Molt bé. D’entrada, n’hi haurà que es pre­gun­ta­ran per què Mon­ti­lla con­voca els repre­sen­tants de dia­ris, ràdios i tómbo­les abans de saber com ha que­dat la seva ambai­xada en terra estra­nya i de poders. I encara més con­si­de­rant que a Madrid s’hi par­lava de Renfe, la com­pa­nyia colo­nial de fer­ro­car­rils que ha acon­se­guit a Cata­lu­nya rècord mun­dial d’ava­ries i retards.

L’estu­pe­facció encara creix més després de sen­tir les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent. Pre­gun­tant sobre l’acti­tud del govern de l’Estat en la nego­ci­ació esta­tutària, Mon­ti­lla va decla­rar: “Això és com allò del got mig ple o mig buit, i nor­mal­ment el got no és del tot buit ni és del tot ple; jo crec que és mig ple, el podem dei­xar així i, per tant, millo­ra­ble, tot i ser cons­ci­ent de la com­ple­xi­tat de les qüesti­ons”. Per si de cas el cro­nista, ama­rat d’estu­pe­facció, ha triat la trans­cripció lite­ral de l’agència Efe. Ofi­cial, doncs. Amb les seves decla­ra­ci­ons sobre els gots ahir el pre­si­dent va fer empal·lidir d’enveja el mag Màrius Serra.

Encara més, pel que fa als tras­pas­sos, Mon­ti­lla va anar més lluny: “No es tracta de córrer gaire i de fer les coses mala­ment, sinó d’anar a bon ritme i no accep­tar tàcti­ques dilatòries, i avançar amb pas ferm”. És a dir, boti­farró, desem­bo­ti­far­rona’t, si en vols més, para el cabàs, o tira-li, teu­ladí. El pre­si­dent va reblar en clau amb unes decla­ra­ci­ons tre­pi­dants i ben clares sobre la nova minis­tra Elena Sal­gado: “Aquest nome­na­ment no afec­tarà la política del govern en les qüesti­ons de l’Esta­tut”. I si al final els pocs que encara s’hi fixen ho dei­xen córrer perquè ja no ente­nen res?