Contra la demagògia del gueto

Sembla una solució lògica i raonada davant d’un problema de dimensions creixents. Fa temps que els mestres demanen ajuda davant d’un fenomen que es veuen incapaços de controlar. El degoteig constant d’alumnes nouvinguts quan el curs ja ha començat s’ha triplicat en un any. En realitat, es tracta d’un problema que afecta tant els nens nouvinguts com a la resta, que veuen com s’alenteix el seu procés d’aprenentatge pels problemes d’integració d’alumnes que no tenen cap coneixement de la llengua o del lloc on viuen. El pla pilot que ha anunciat la Conselleria d’Educació preveu l’establiment d’“espais d’acollida transitoris”. És una bona idea en el benentès que el curs següent l’alumne ja s’integrarà plenament a les escoles. Que hagin triat Vic i Reus per aquesta experiència és un reconeixement més de la necessitat d’atendre el que ja és una urgència a les zones amb més immigració. Per això sorprèn que alguns sectors sindicals i polítics s’hi oposin. Igual com portaveus de la dreta espanyolista han volgut qualificar maliciosament de guetos els centres d’acollida i profitar així l’avinentesa per carregar novament contra la política educativa de la Generalitat.

Evidentment, seria una irresponsabilitat crear una xarxa educativa parel·lela, però és que estem parlant tan sols d’una mesura transitòria i que forma part d’una política d’acolliment integral. Interpretar-ho d’una altra manera és agafar el rave per les fulles. Especialment quan qüestions com la immigració o la qualitat de l’ensenyament són tan sovint motiu de polèmiques estèrils i demagògiques. És perillós fer servir arguments corporativistes o polítics per rebatre una realitat innegable. Davant de nous problemes, calen noves solicions, i els vells dogmes, vinguin de la dreta o de l’esquerra, s’haurien de revisar davant d’una aula plena del nostre futur.