I també Montserrat Nebrera!

Una nit a l’òpera és una de les pel·lícules dels ger­mans Marx que més han ser­vit com a referència als que han pretès fer humor després dins i fora de la gran pan­ta­lla. A l’escena més cèlebre –la de la cabina del vai­xell– Groucho demana un copiós dinar a un sofert cam­brer, que va ano­tant una llista des­me­su­rada de plats. Dar­rere de cada petició, se sent la veu de Chico, que exi­geix dos ous durs, reblada per la bot­zina de Harpo, insis­tent i recor­datòria, per afe­gir-n’hi un més. “I també un parell d’ous durs! Que siguin tres!”. Això és exac­ta­ment la política cata­lana del moment.

Cada vegada que algú fa un repàs dels par­tits que es pre­sen­ta­ran a les pròximes elec­ci­ons se sent la veu de Chico, seguida de la bot­zina de Harpo, que afe­gei­xen més ous al gran àpat. “I també la CUP!”. “I també Rea­gru­pa­ment!”. “I també Joan Laporta!”. Ha arri­bat un moment en què la bot­zina sona tan­tes vega­des que ja no sabem si és que hi haurà quinze can­di­da­tu­res noves o és que la nau ha entrat dins un banc de boira. Men­tre la política espa­nyola devora els mati­sos i s’ho juga tot a dues car­tes, la cata­lana es decanta per satis­fer cada nova sen­si­bi­li­tat amb una nova opció política. Avui la reve­lació del dar­rer congrés del PP se suma al con­vit.  “I també Mont­ser­rat Nebrera! Que siguin tres!”. Ha arri­bat el moment de dema­nar al cam­brer que s’afa­nyi per acla­rir la situ­ació al més aviat pos­si­ble.