Articles
Estrelles a Barcelona
Em fa l’efecte que els catalans i el cinema som mons apart. I no és que no ens agradi, però ni com art ni com indústria el cinema no ha quallat prou a Catalunya. Potser per això sembla tan sensacional que Woody Allen i Scarlett Johansson rodin per aquí. Per bé o per mal, tothom n’està pendent. Fa un parell d’anys va passar una cosa semblant quan Calista Flockhart va protagonitzar la pel·lícula Frágiles de Jaume Balagueró. Llavors Calista i el seu novio, Harrison Ford, eren objecte de la curiositat dels barcelonins. Qui més qui menys presumia d’haver-los vist.
De fet la història del cinema passa de puntetes per aquí. Antonio Isasi m’explicava fa uns anys que Coppola havia escrit el guió de La conversación a casa seva. Potser l’Ajuntament hauria de posar-hi una placa commemorativa, però de moment no n’ha quedat testimoni. D’altres vegades, sí que n’ha quedat. Quan Jess Franco va fer el seu Dràcula, la presència de Christopher Lee va seduir certa Gauche Divine i Pere Portabella en realitzà un magnífic retrat amb Vapir-Cuadecuc. A Barcelona s’han fet poques pel·lícules importants. Als primers 60 Henry Hathaway hi va rodar algunes escenes d’El fabuloso mundo del circo, aquella producció de Samuel Bronston protagonitzada per John Wayne. I Orson Welles rodaria part de Campanadas a medianoche a Barcelona i Cardona. Però pocs títols dels que fan història. Tot i això unes quantes estrelles ens han visitat.
Ara fa poc més de cinc anys Audrey Tautou aconseguia reconeixement universal per la seva interpretació d’Amélie Poulain i es convertia en superestrella del cinema europeu. Coincidint pràcticament amb Amélie, Audrey Tautou rodava a Barcelona Una casa de locos, film de Cédric Klapisch sobre el fenomen Erasmus i els estudiants que, arribats de diferents llocs d’Europa, comparteixen pis i sovint porten una vida festiva. Si el rodatge fos avui, després que Amélie projectés l’actriu cap a superproduccions com El código Da Vinci, possiblement la Tautou hauria cridat més l’atenció. No recordo que llavors cap diari oferís el pla de rodatge.
Uns quants anys abans, el 1984, va passar per aquí una de les estrelles més globals de la història del cinema: Jackie Chan. Va rodar a Barcelona Los supercamorristas, una coproducció entre Lauren Films i Golden Harvest de Hong Kong. En aquesta aventura exòtica, Chan estava acompanyat d’un parell de genis de les acrobàcies com són Baio Yuen i Sammo Hung, que també va ser-ne el director. Al repartiment podíem trobar un munt d’actors locals, des de Lola Forner fins a Amparo Moreno. Jackie Chan havia aconseguit imposar el seu divertit estil a finals del 70 en protagonitzar paròdies del gènere kung-fu com El mono borracho en el ojo del tigre. Però just llavors els films d’arts marcials ja no interessaven tant el gran públic i, tot i la formidable popularitat que l’actor havia aconseguit a Orient, no es convertiria en gran estrella a Occident fins Hora punta (1998) o Shangai Kid (2000). Per tant, quan va passar per Barcelona Jackie Chan no va arrossegar masses.
Però potser el cas més singular d’estrella rodant a Barcelona és el de Jack Nicholson, en protagonitzar El reportero de Michelangelo Antonioni. Antonioni, que s’havia coronat com paradigma de la modernitat durant els primers 60, deixaria les localitzacions italianes per rodar consecutivament tres pel·lícules fora del seu país: Blow Up a Londres, Zabriskie Point a Califòrnia, i El reportero a Barcelona. Al costat de Nicholson hi trobem Maria Schneider, en aquell moment símbol de l’escàndol cinematogràfic després d’haver protagonitzat El último tango en París amb Marlon Brando. El 1975 Nicholson encara no havia guanyat cap Oscar, tot i que estava a punt de fer-ho per Alguien voló sobre el nido del cuco, però ja havia estat nominat en quatre ocasions per pel·lícules com Chinatown. Quan va arribar a Barcelona, Nicholson era l’actor de referència del Nou Hollywood, però potser encara no prou conegut per col·lapsar la ciutat. Car dir que el moment psicotrònic de pel·lícula és quan apareix Joan Gaspart fent de recepcionista de l’hotel Oriente. No té frase però comparteix plano amb Nicholson!
A diferència del que passa avui, tant Audrey Tautou com Jackie Chan o Jack Nicholson van rodar a Barcelona sense gaires taquicàrdies ni botafumeiro institucional. Em fa l’efecte que ni tots tres junts podrien eclipsar l’estranya fascinació que el senyor Allen exerceix sobre la ciutat. De fet crec que l’èxtasi total barceloní seria un concert de clarinet de Woody Allen acompanyat per Bruce Springsteen. Potser algú em va enganyar i en realitat jo no sóc de Barcelona.
De fet la història del cinema passa de puntetes per aquí. Antonio Isasi m’explicava fa uns anys que Coppola havia escrit el guió de La conversación a casa seva. Potser l’Ajuntament hauria de posar-hi una placa commemorativa, però de moment no n’ha quedat testimoni. D’altres vegades, sí que n’ha quedat. Quan Jess Franco va fer el seu Dràcula, la presència de Christopher Lee va seduir certa Gauche Divine i Pere Portabella en realitzà un magnífic retrat amb Vapir-Cuadecuc. A Barcelona s’han fet poques pel·lícules importants. Als primers 60 Henry Hathaway hi va rodar algunes escenes d’El fabuloso mundo del circo, aquella producció de Samuel Bronston protagonitzada per John Wayne. I Orson Welles rodaria part de Campanadas a medianoche a Barcelona i Cardona. Però pocs títols dels que fan història. Tot i això unes quantes estrelles ens han visitat.
Ara fa poc més de cinc anys Audrey Tautou aconseguia reconeixement universal per la seva interpretació d’Amélie Poulain i es convertia en superestrella del cinema europeu. Coincidint pràcticament amb Amélie, Audrey Tautou rodava a Barcelona Una casa de locos, film de Cédric Klapisch sobre el fenomen Erasmus i els estudiants que, arribats de diferents llocs d’Europa, comparteixen pis i sovint porten una vida festiva. Si el rodatge fos avui, després que Amélie projectés l’actriu cap a superproduccions com El código Da Vinci, possiblement la Tautou hauria cridat més l’atenció. No recordo que llavors cap diari oferís el pla de rodatge.
Uns quants anys abans, el 1984, va passar per aquí una de les estrelles més globals de la història del cinema: Jackie Chan. Va rodar a Barcelona Los supercamorristas, una coproducció entre Lauren Films i Golden Harvest de Hong Kong. En aquesta aventura exòtica, Chan estava acompanyat d’un parell de genis de les acrobàcies com són Baio Yuen i Sammo Hung, que també va ser-ne el director. Al repartiment podíem trobar un munt d’actors locals, des de Lola Forner fins a Amparo Moreno. Jackie Chan havia aconseguit imposar el seu divertit estil a finals del 70 en protagonitzar paròdies del gènere kung-fu com El mono borracho en el ojo del tigre. Però just llavors els films d’arts marcials ja no interessaven tant el gran públic i, tot i la formidable popularitat que l’actor havia aconseguit a Orient, no es convertiria en gran estrella a Occident fins Hora punta (1998) o Shangai Kid (2000). Per tant, quan va passar per Barcelona Jackie Chan no va arrossegar masses.
Però potser el cas més singular d’estrella rodant a Barcelona és el de Jack Nicholson, en protagonitzar El reportero de Michelangelo Antonioni. Antonioni, que s’havia coronat com paradigma de la modernitat durant els primers 60, deixaria les localitzacions italianes per rodar consecutivament tres pel·lícules fora del seu país: Blow Up a Londres, Zabriskie Point a Califòrnia, i El reportero a Barcelona. Al costat de Nicholson hi trobem Maria Schneider, en aquell moment símbol de l’escàndol cinematogràfic després d’haver protagonitzat El último tango en París amb Marlon Brando. El 1975 Nicholson encara no havia guanyat cap Oscar, tot i que estava a punt de fer-ho per Alguien voló sobre el nido del cuco, però ja havia estat nominat en quatre ocasions per pel·lícules com Chinatown. Quan va arribar a Barcelona, Nicholson era l’actor de referència del Nou Hollywood, però potser encara no prou conegut per col·lapsar la ciutat. Car dir que el moment psicotrònic de pel·lícula és quan apareix Joan Gaspart fent de recepcionista de l’hotel Oriente. No té frase però comparteix plano amb Nicholson!
A diferència del que passa avui, tant Audrey Tautou com Jackie Chan o Jack Nicholson van rodar a Barcelona sense gaires taquicàrdies ni botafumeiro institucional. Em fa l’efecte que ni tots tres junts podrien eclipsar l’estranya fascinació que el senyor Allen exerceix sobre la ciutat. De fet crec que l’èxtasi total barceloní seria un concert de clarinet de Woody Allen acompanyat per Bruce Springsteen. Potser algú em va enganyar i en realitat jo no sóc de Barcelona.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.