Els ensurts de Maragall, encara

Com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pas­qual Mara­gall no va aban­do­nar el cos­tum d’espan­tar de tant en tant el seu propi par­tit amb decla­ra­ci­ons o ini­ci­a­ti­ves extra­va­gants. Una de les més sona­des va ser la remo­de­lació de govern que l’expre­si­dent va plan­te­jar sense haver con­sul­tat cap dels tres par­tits –inclòs el PSC– que l’inte­gra­ven. El mateix José Mon­ti­lla, com a secre­tari gene­ral dels soci­a­lis­tes, el va desau­to­rit­zar en aquell moment. La remo­de­lació va haver d’espe­rar i, quan es va fer final­ment, va comp­tar amb el suport previ del PSC. Ara que Mara­gall gau­deix d’una reti­rada meres­cuda de la política activa –pac­tada, aquesta sí, amb la direcció soci­a­lista–, l’expre­si­dent no renun­cia a espan­tar de tant en tant els seus.

Ahir ho va fer decla­rant a un diari italià que tot l’esforç des­ple­gat per apro­var el nou Esta­tut no havia val­gut la pena. Mara­gall es va tor­nar a rea­fir­mar en les seves teo­ries fede­ra­lis­tes i va defen­sar, com a alter­na­tiva, una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Una vegada més, però, l’expre­si­dent no va espe­ci­fi­car amb quin suport hau­ria comp­tat per modi­fi­car la carta magna espa­nyola. Si la reforma de l’Esta­tut ha aca­bat sent, al seu parer, “invi­a­ble”, la de la Cons­ti­tució encara ho hau­ria estat més, però això no sem­bla inqui­e­tar gens l’expre­si­dent.

No cal dir que les decla­ra­ci­ons de Pas­qual Mara­gall van pro­vo­car ahir un ter­ratrèmol en tots els par­tits cata­lans i, encara més, dins el PSC. Coin­ci­dint amb l’entre­vista José Luis Rodríguez Zapa­tero va recla­mar als par­tits cata­lans que no siguin “impa­ci­ents” en el desen­vo­lu­pa­ment de l’Esta­tut.

Les decla­ra­ci­ons de Pas­qual Mara­gall pequen de frívoles. Sobre­tot, quan es recorda que va ser el mateix pre­si­dent qui va decla­rar, sense espe­rar per veure’n els pri­mers resul­tats, que l’Estat s’havia apri­mat del tot a Cata­lu­nya arran de l’apro­vació del nou Esta­tut. En què que­dem? Mara­gall no va des­ta­car, pre­ci­sa­ment, per haver par­ti­ci­pat acti­va­ment en la redacció del nou text. Més aviat se’n va inhi­bir de manera osten­si­ble. Al marge de com acabi tot ple­gat, en la política cata­lana comen­cen a sobrar decla­ra­ci­ons i es troba a fal­tar judi­cis equi­ta­tius i acci­ons efi­ca­ces naci­o­nal­ment.