Rússia, simptoma i malaltia

Alguns centenars de persones s’han atrevit aquests dies a desafiar la capacitat repressiva del règim rus i han sortit al carrer a Moscou per reivindicar la memòria de la periodista assassinada Anna Politkóvskaia i per demanar que s’aclareixin tant les circumstàncies del crim com els seus autors. Els manifestants saben que la demanda no tindrà cap efectivitat. Com han declarat els dirigents d’algunes ONG, l’assassinat de Politkóvskaia no representarà cap excepció en un país on mai hi ha hagut cap investigació solvent per intentar resoldre les desenes de crims polítics que han anat succeint-se. La fiscalia russa va anunciar ahir que la policia ha identificar l’assassí de la periodista, però el poder judicial rus no té cap credibilitat i tot podria quedar en una nova maniobra de distracció o, encara pitjor, en una nova detenció arbitrària o selectiva per intimidar més l’oposició.

L’assassinat d’Anna Politkóvskaia no deixa de ser un símptoma d’un sistema cada vegada més malalt. La llarga presidència de Vladímir Putin ha servit per reforçar els mecanismes d’un control polític que recorda els mètodes soviètics. Putin només pot vantar-se d’haver aconseguit dominar els recursos energètics del país que abans es difuminaven en mans de la corrupció generalitzada. El president rus ha malgastat els beneficis que en treu per fer més efectiva la repressió contra l’oposició i per exhibir poder en l’escenari internacional.

El dia 2 de desembre se celebren a Rússia eleccions parlamentàries. La nova Duma encara serà més submisa al president, perquè el govern de Putin ha modificat la legislació electoral en benefici propi. Al mateix temps ha endurit el control als mitjans de comunicació, de manera que els dirigents de l’oposició quasi es mouen en la clandestinitat. El mes de març hi haurà eleccions presidencials i Vladímir Putin, que no pot repetir si no modifica la Constitució, ja ha insinuat que mantindrà el poder a un altre nivell. Podria induir el pròxim president, per exemple, a nomenar-lo primer ministre. Per acabar de fer més dramàtica la situació, els dos líders de l’oposició amb més carisma –l’exprimer ministre Mikhaïl Kassiànov i Garri Kaspàrov– s’hi presentaran per separat i enfrontats.