Expedient i reducció salarial a Sony
La multinacional japonesa Sony ha anunciat per sorpresa que vol acomiadar 275 treballadors de la seva factoria de Viladecavalls a través d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Per sorpresa perquè la direcció i els sindicats portaven cinc mesos negociant una congelació salarial que havia d’evitar la destrucció de llocs de treball. La direcció al·lega per justificar-se que no hi ha hagut acord, però resulta que, a més de l’expedient, també anuncia la reducció real dels salaris, una circumstància que sembla contradictòria. L’anunci ha caigut com un cop de puny primer de tot entre els treballadors de la plantilla i després entre els sindicats, que consideren la demanda “una indecència”, “una irresponsabilitat”, “un desvergonyiment” i “una aberració”. La irritació sindical és comprensible sobretot si es té en compte que el president José Montilla va obtenir garanties de la direcció de Sony al Japó que no hi hauria acomiadaments si els salaris es congelaven.
Que es presenti un expedient no vol dir que hagi de ser automàticament aprovat. És raonable suposar que en aquest cas, com en d’altres, les autoritats estudiaran les motivacions amb lupa. Com ha succeït algun cop, l’amenaça de l’expedient podria ser un mecanisme perquè els treballadors s’avinguessin a la reducció salarial, un sistema d’estalvi que lliga molt més amb la cultura laboral japonesa que no pas amb la nostra. Però aquest, tot i ser un tema dolorós per als treballadors de Sony, és un fet puntual. El que està en joc és molt més.
Perquè aquesta crisi passarà i la superarem tots plegats. Del que es tracta és de treure’n lliçons profitoses per al futur. La primera és que ha estat un error, com avisava des de fa temps el Banc d’Espanya i altres institucions, fonamentar l’empenta econòmica en el monocultiu d’un sector, el totxo, en aquest cas. La segona, que no es pot fonamentar l’expansió econòmica només en mà d’obra barata que, fet i fet, no implica cap augment de la productivitat per càpita. I la tercera, i conseqüència de l’anterior, és que el creixement ha de recolzar en la mà d’obra molt qualificada. Llavors són les empreses les que s’instal·len als llocs on hi ha aquesta mà d’obra, i no al revés. Formació. Aquesta és la clau.
