La variant

He sentit que volen fer una variant. Per què? Quan es va construir la carretera, per on passava, eren camps. Aleshores els més espavilats del poble van construir cases i negocis a costat i costat de la carretera. Mentre només hi passaven carros, res. Mentre el trànsit va ser moderat, cap problema. El dia que la mitjana de cotxes per habitatge es va situar a prop de dos, l'alcalde va decidir posar semàfors per entorpir el trànsit i pressionar el departament perquè els fes una variant. I és clar que s'ha de fer la variant. És necessària, però no pas per satisfer les ganes dels del poble de treure trànsit. Fa falta, més aviat, per als que en volen passar de llarg perquè no troben, ni mai no trobaran, cap motiu per aturar-s'hi.

S'ha de construir, i no pas lluny d'aquest nucli mal crescut i urbanitzat sense miraments. No es pot tornar a malbaratar més de sòl agrícola i bosc, ni més espais naturals, ni muntanyes.

La variant nova s'ha de fer passar per allà mateix per on passa la vella, la primera variant construïda per treure els camions que no giraven al centre del poble. Cal seguir el traçat ben pensat fa anys i panys i enderrocar un costat de les cases que s'hi van posar a banda i banda.

Evidentment, a cada un dels propietaris se'ls ha d'indemnitzar bé: construir-los un nou immoble, equivalent o millor, compensar-los per totes les pèrdues econòmiques que tinguin. Per exemple, com s'ha fet amb un restaurant afectat pel desdoblament de l'N-II, als propietaris del qual el Ministeri de Foment els va pagar les ganes de marxar, ja que aquesta gent ha cobrat la mitjana de menús que van deixar de servir mentre els feien el nou local. No hi ha cap edifici que duri eternament. Cap. Ni cap que, si té interès històric, artístic i econòmic, no pugui ser reconstruït pedra per pedra, un xic més apartat.