La variant

He sen­tit que volen fer una vari­ant. Per què? Quan es va cons­truir la car­re­tera, per on pas­sava, eren camps. Ales­ho­res els més espa­vi­lats del poble van cons­truir cases i nego­cis a cos­tat i cos­tat de la car­re­tera. Men­tre només hi pas­sa­ven car­ros, res. Men­tre el trànsit va ser mode­rat, cap pro­blema. El dia que la mit­jana de cot­xes per habi­tatge es va situar a prop de dos, l'alcalde va deci­dir posar semàfors per entor­pir el trànsit i pres­si­o­nar el depar­ta­ment perquè els fes una vari­ant. I és clar que s'ha de fer la vari­ant. És necessària, però no pas per satis­fer les ganes dels del poble de treure trànsit. Fa falta, més aviat, per als que en volen pas­sar de llarg perquè no tro­ben, ni mai no tro­ba­ran, cap motiu per atu­rar-s'hi.

S'ha de cons­truir, i no pas lluny d'aquest nucli mal cres­cut i urba­nit­zat sense mira­ments. No es pot tor­nar a mal­ba­ra­tar més de sòl agrícola i bosc, ni més espais natu­rals, ni mun­ta­nyes.

La vari­ant nova s'ha de fer pas­sar per allà mateix per on passa la vella, la pri­mera vari­ant cons­truïda per treure els cami­ons que no gira­ven al cen­tre del poble. Cal seguir el traçat ben pen­sat fa anys i panys i ender­ro­car un cos­tat de les cases que s'hi van posar a banda i banda.

Evi­dent­ment, a cada un dels pro­pi­e­ta­ris se'ls ha d'indem­nit­zar bé: cons­truir-los un nou immo­ble, equi­va­lent o millor, com­pen­sar-los per totes les pèrdues econòmiques que tin­guin. Per exem­ple, com s'ha fet amb un res­tau­rant afec­tat pel des­do­bla­ment de l'N-II, als pro­pi­e­ta­ris del qual el Minis­teri de Foment els va pagar les ganes de mar­xar, ja que aquesta gent ha cobrat la mit­jana de menús que van dei­xar de ser­vir men­tre els feien el nou local. No hi ha cap edi­fici que duri eter­na­ment. Cap. Ni cap que, si té interès històric, artístic i econòmic, no pugui ser recons­truït pedra per pedra, un xic més apar­tat.