Televisió, publicitat i servei públic
La pèrdua d’ingressos per publicitat a la televisió és un dels efectes més profunds de la crisi, i ha impulsat la reforma proposada pel govern espanyol que preveu l’eliminació o la forta reducció dels anuncis a les cadenes públiques, especialment a Televisió Espanyola. Aquest canvi, que segueix les línies de la reforma del sistema televisiu proposada a França per l’administració Sarkozy, s’insereix en un marc de forta competència entre cadenes públiques i privades, d’atomització i especialització de les audiències i de noves possibilitats tecnològiques que oferirà la implantació de la televisió digital. Les cadenes privades es queixen de la competència deslleial que representa el finançament de la TV pública per la publicitat i els pressupostos estatals, i assenyalen que una TV pública sense anuncis accentuarà el seu caràcter de servei públic i estimularà el creixement de les cadenes comercials. L’Estat, efectivament, disposa d’altres mitjans que la publicitat per impulsar la TV pública, i el nou repartiment dels ingressos situarà el mercat televisiu en millors condicions.
El nucli del debat no és només l’opció entre una TV pública finançada per la publicitat o a càrrec dels pressupostos de l’Estat, sinó si s’ha de posar l’accent en la seva qualitat de servei públic o el seu caràcter d’empresa comercial. Fins ara, el sistema televisiu espanyol ha estat dominat per la indefinició i la manca de regulacions, que permetien una competència gairebé sense traves.
El marc econòmic de la crisi ja no permet la indefinició, i el que caldrà esbrinar ara és si una TV pública amb menys publicitat o sense permetrà una competència més estable amb les televisions privades o significarà un augment del control estatal sobre el mercat televisiu, en detriment de la competència i en perjudici de cadenes com ara les autonòmiques, que són més cares per als contribuents i que també ofereixen un servei públic pel caràcter diferenciat de l’audiència a la qual s’adrecen. No sembla que l’augment del control estatal sigui un argument definitiu, ni és probable que el nou sistema pugui satisfer tothom. El que importa és que la TV pública sigui realment un servei públic, i que les televisions privades rebin l’estímul que necessiten per donar una oferta competitiva i rendible.
