Avui toca sentència

L’Audiència Nacional ha de fer pública avui la sentència de l’11-M. Segons diuen, els guardians del secret de sumari la custodien a pany i doble clau. Molt bé. Ho sabrem aquest mateix matí. La judicatura espanyola té una fama ben merescuda de filtradora. Sigui com sigui, unes hores abans o unes després, les sorpreses han quedat descartades.

Pedro Jota Ramírez –amb una part dels seus acòlits– i Federico Jiménez Losantos han estat els únics que han arrossegat fins al darrer dia la teoria de la gran conspiració socialistaetarra. I fins i tot ells han hagut d’anar cedint per no quedar en la més profunda de les evidències. Com que no se sap mai amb aquella tropa, malgrat tots els indicis raonables de retirada, caldrà esperar a veure com reaccionaran. Són capaços de trobar que el xofer d’un magistrat “decisiu” canta a l’Orfeó Donostiarra. Terrible evidència. Més enllà de les paranoies interessades habituals, la sentència servirà per certificar una gran irresponsabilitat.

La d’un govern –el de José María Aznar– que, sentint-se acorralat, va perpetrar una de les bestieses més grans de la història de la democràcia. Aznar i els seus –i els seus encara manen al seu partit: Mariano Rajoy, candidat a la presidència; Ángel Acebes, ministre d’Interior, i Eduardo Zaplana, portaveu– van manipular, van tergiversar i fins i tot van mentir. Com se’n diu, prevaricació? Algú els en passarà comptes?

Paradoxalment, quatre anys més tard, cal constatar amb justa preocupació que el nou govern també ha acabat a bacs i rodolons. La insolvència de l’equip de Rodríguez Zapatero ha portat Catalunya a una de les crisis més greus de la seva història recent. En aquest Estat d’ells no es pot acabar una legislatura amb calma. Aquí sempre votem damunt una olla de pressió. Democràcia al vapor.