Casual o causal?

Fins i tot el mateix Pangloss, el cèlebre personatge del Càndid de Voltaire, malgrat el seu impertorbable optimisme, es trobaria confós per encarar el món contemporani. La naturalesa i la humanitat han deixat anar les regnes dels respectius dimonis i ningú els pot posar frens. En diferents llocs la Terra ha reaccionat i ens ha assestat successivament ciclons, sismes submarins, terratrèmols, inundacions i, fa uns mesos, l'erupció volcànica en la insular Islàndia que va paralitzar els aeroports del nord i el centre d'Europa. Un espectacle trist i mai vist.

Alguns, els menys prudents, diran que es tracta de fenòmens naturals normals. Però per a aquells que tenen més de vuit dècades, com és el meu cas, i mai havien vist ni havien tingut coneixement de res semblant a aquesta conjugació successiva de catàstrofes, és prudent plantejar-se un dubte: no deu ser la mà inconscient i imprevisora de l'home, que agredeix i maltracta el planeta i compromet el seu equilibri natural, la que té una bona dosi de responsabilitat en aquests fets?

La Cimera sobre el Canvi climàtic celebrada a Copenhaguen el desembre passat, que havia de condemnar i fer front a l'escalfament global, va esdevenir un fracàs per culpa del sospitós acord traçat a última hora entre la Xina i els Estats Units. Casualment, –o potser no– aquestes dues grans potències són també les més contaminants de la Terra. La veritat és que van aconseguir paralitzar el grup europeu –al qual no li van atribuir la menor importància– i diverses delegacions provinents d'altres continents que esperaven resultats positius de la conferència mundial.

Però potser és més preocupant l'aparició d'alguns científics que adopten posicions obertament contràries al pensament i als advertiments de l'aclaparadora majoria dels ecologistes, ja que sostenen que l'escalfament global no és causat per les activitats humanes ni per l'ús abusiu de combustibles derivats dels hidrocarburs. Afirmen i reiteren que es tracta d'un fet natural. Això em fa pensar que hi ha persones capaces de perseguir, costi el que costi, el guany i sobreposar a tota altra consideració la defensa dels seus interessos immediats sense que això afecti les seves bones consciències... si és que en tenen.

Però estic convençut que en la propera cimera sobre el canvi climàtic la veritat científica prevaldrà i que les grans potències es veuran obligades a respectar les regles que apunten a contenir radicalment l'escalfament global.

els riscos que aguaiten al planeta no són solament les catàstrofes considerades naturals que se succeeixen amb indubtable i inquietant freqüència. El terrorisme global continua ocasionant estralls des del 2001. I són actualment nombroses (excessives, segons el meu punt de vista) les nacions que disposen d'armament nuclear. És indispensable posar-hi límits. En aquest sentit, l'acord que el president nord-americà Barack Obama va aconseguir establir fa uns mesos amb Rússia i amb la Xina per reduir els respectius arsenals atòmics i obstaculitzar la proliferació per part de països que encara no en posseeixen –com és el cas de l'Iran– és un esdeveniment notable i de projeccions polítiques i geoestratègiques summament positives.

En un món tan perillós com aquest en què ens toca viure –només cal pensar en tots els conflictes armats no resolts en tots els continents– cal reduir dràsticament la venda lliure d'armes i propagar la cultura de pau, de la qual n'és un incansable promotor l'exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza. Alhora, s'han d'evitar i controlar fins on resulti possible totes les formes d'incitació a la violència que els mitjans de comunicació, i les televisions en particular, propaguen constantment (inconscientment o no) en el que es pot qualificar sense exagerar com una escalada inacceptable.

Tots els governs del món que es consideren estats de dret i que per tant han de respectar i protegir els drets humans tenen la conseqüent obligació d'adoptar polítiques i mesures eficaces per difondre la cultura de pau i repudiar, pedagògicament i sistemàtica, totes les formes de violència que cada dia ens entren a casa. Pel bé dels nostres descendents i del futur de la humanitat.

Realment, les amenaces que confrontem en la nostra època provenen de diversos fronts: d'una política incerta i sense rumb clar, d'una economia sense regles i que espera millors dies –no sabem quants– per superar la crisi, d'una successió de calamitats.

Ja és hora que la ciutadania global obri els ulls, reaccioni i exigeixi solucions.