Trossos
Arc de Berà
El tancament de la distribuïdora Arc de Berà pot provocar danys notables a l'ecosistema editorial en català. Un ecosistema que necessita empreses grans com el que ha acabat concentrant el Grup 62, i també una galàxia d'editorials petites i mitjanes, que fan bons llibres, que els poden vendre, però que tenen un problema amb la distribució. Si no poden distribuir i si no cobren el que ja han venut, aquestes editorials estan amenaçades.
Fragilitat
S'ha presentat aquesta crisi com un símptoma de la mala salut específica del llibre en català. No és el cas. Les editorials petites i mitjanes, fràgils per definició, existeixen i són essencials en totes les cultures. Si hi hagués més consum de llibres i de llibres en català el problema no seria tan dramàtic, esclar. Però no estem parlant de cap impossibilitat metafísica, sinó d'un efecte de la crisi general. Vinculada, com en tantes empreses viables, amb la dificultat d'accés al crèdit.
Hivernacle
El sector editorial és estratègic per al país. La llengua també. Per tant, seria legítima alguna forma d'intervenció pública. Algú diu que el llibre en català viu en un hivernacle que li ha fet l'administració, mentre que el castellà sobreviu a la intempèrie. No és cert. Si comptem tot el diner públic que es destina al llibre –també les compres de les biblioteques–, el mite de l'hivernacle per al català no es confirma. Hi ha marge ara per a una ajuda puntual.