Xantatge

Tots sabíem que el desem­bar­ca­ment de la com­pa­nyia aèria de baix cost Rya­nair a Bar­ce­lona tin­dria con­seqüències per a l'aero­port de Girona, i no pre­ci­sa­ment posi­ti­ves. Aquest era el risc que es cor­ria quan es van cons­truir i equi­par unes ins­tal·laci­ons aero­portuàries a la mida d'una sola com­pa­nyia, cosa que ens con­ver­tia en ostat­ges sot­me­sos als seus desit­jos i exigències. També tots estem d'acord que la solució de via­bi­li­tat per a l'aero­port de Vilobí passa pel traspàs de la seva gestió al govern de la Gene­ra­li­tat. Men­tre esti­gui en mans d'Aena, aquest aero­port no serà mai com­pe­ti­tiu. El que no és admis­si­ble és que els res­pon­sa­bles de la com­pa­nyia aèria irlan­desa, conei­xe­dors de la situ­ació, ara uti­lit­zin la seva posició de pri­vi­legi a Girona per recla­mar una reducció del 40% de les taxes i ho con­di­ci­o­nin a la seva per­manència a Vilobí. D'això, a casa meva en diem xan­tatge.