No podem decebre Europa

Han estat desig­nats els pri­mers ambai­xa­dors que en diver­sos indrets repre­sen­ta­ran la Unió Euro­pea. Cinc són espa­nyols. No hi ha cap català. Aquí no juguem la carta inter­na­ci­o­nal, a des­grat que des del món diplomàtic estran­ger ens ho acon­se­llen de fa temps.

Ho remarcà el pro­fes­sor nord-ame­ricà Ambler Moss, ex-vicecònsol a Bar­ce­lona, en ingres­sar com a mem­bre cor­res­po­nent de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans. Ens ho digué ben clar: “Si pros­pera el Trac­tat de Lis­boa, els cata­lans poden entrar en el cos diplomàtic de la Unió Euro­pea i així ampliar el pes específic de Cata­lu­nya”.

El Trac­tat de Lis­boa ha pros­pe­rat. Aquí encara badem. No posem eines per pre­pa­rar gent nos­tra deci­dida a fer car­rera en el ser­vei exte­rior de la comu­ni­tat con­ti­nen­tal que aspira a superar els actu­als estats.

La funció diplomàtica no és ali­ena a la nos­tra tra­dició naci­o­nal. Sini­bald de Mas fou ambai­xa­dor a la Xina al segle XVIII. A l'edat mit­jana, Jordi d'Ornòs, Asbert de Medi­ona i Pere March excel·liren en mis­si­ons exte­ri­ors. Abans de l'ensul­si­ada del 1936-39, el poeta Josep Car­ner, el peri­o­dista Eugeni Xam­mar i el jurista Fran­cesc Mas­pons Angla­sell reei­xi­ren en come­ses de con­so­lat, el pri­mer, i en orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals els altres.

La con­cepció cata­lana del dret públic, posi­ti­vista i con­ci­li­a­dora, acre­di­tada fa segles en la ins­ti­tució del Con­so­lat del Mar, pot con­tri­buir de manera genuïna, en bona mesura, a bas­tir la nova cul­tura diplomàtica euro­pea que albi­ren els espe­ci­a­lis­tes ale­manys Lieb i Mau­rer.

És cert que no hi ha encara un cen­tre de for­mació de diplomàtics euro­peus. Res no impe­deix que el tin­gui Cata­lu­nya. Ho sug­gerí Ambler Moss a l'IEC. Una escola amb ambició, emmi­ra­llada en la del Regne Unit o França.

Men­tres­tant tenim una joven­tut corat­josa que fa car­rera a fora. Sovint m'arri­ben al des­patx de càtedra, a la Pom­peu Fabra, noti­cies d'exa­lum­nes que s'obren camí pel seu compte a Brus­sel·les. Un d'ells, Fer­ran Tar­ra­de­llas, és por­ta­veu del comis­sari euro­peu d'Ener­gia. Ha arri­bat molt amunt. N'hi arri­ba­rien més si des de Cata­lu­nya s'asse­gurés una for­mació específica. Europa ho espera.