l'entrevista
“En el procés creatiu no es pot oblidar el divertiment”
Ha recollit en una exposició a Vilafranca del Penedès una vintena de vestits que han servit per caracteritzar personatges foscos, mesquins, orgullosos, divertits i solemnes. Quant de temps ha invertit a preparar la mostra?
Aquí hi ha tres anys de feina, combinats amb la meva feina diària. He reproduït la major part de les peces, ja que els originals són propietat dels teatres en què s'han estrenat, tot i que hi ha algun original.
Per què ha volgut fer aquesta mostra antològica de la seva obra?
He volgut convidar l'espectador a la transformació del material. Quan una persona seu a la seva butaca del Liceu i veu un espectacle té els actors com a mínim a 25 metres. A aquesta distància l'efecte òptic és molt diferent del que pot produir quan pots veure les peces de prop i, fins i tot, tocar-les amb respecte.
Per què ha triat aquestes peces a l'hora de configurar l'exposició? Vostè n'ha fet molts més, de vestits...
Els he triat fixant-me, bàsicament, en els materials. M'agradarà que l'espectador vegi que el vestit suposadament de sorra del desert de la Salomé està fet amb taps de suro, ametlles i un llum d'una bicicleta. Són materials reaprofitats que, en canvi, creen un efecte òptic molt concret en cada cas.
Quan ha de vestir un personatge, quins són els trets que més l'ajuden a triar el tipus de roba o els colors?
Primer llegeixo el guió i parlo molt amb el director, perquè és molt important saber quina és la visió que es vol donar a l'espectador. Hi ha una ària de Tosca que la major part de les intèrprets la canten amb gran tristor i pesar –demanen a Déu per què les ha fet tan desgraciades si elles són tan bones–, però en canvi, la Callas la canta amb indignació. Aquest és un detall que s'ha de tenir en compte a l'hora de vestir un personatge. Per això és tan important parlar amb el director.
Per què tria uns colors o uns altres?
Vénen amb el caràcter de cadascú. En l'exposició es pot veure des del golafre vestit amb tons vermells i alegres fins a la més superba i orgullosa o el mesquí blanc i geperut; el vaig vestir de blanc perquè el text ho diu, però el vaig fer geperut perquè em va sortir així, i el text no en diu res, d'això... El vestit ha d'explicar també el personatge.
Quan va pel carrer es fixa en la manera com va vestida la gent?
No. Bé, si he de fer la roba per a una obra contemporània, sí que m'hi fixo, però quan faig la roba, encara que sigui actual, sempre intento conservar la teatralitat de les peces. És molt important.
Ara que s'acosta la campanya electoral, creu que els polítics es vesteixen del que són?
(Somriu). Crec que els polítics tenen molta part d'actors.
Creu que li han donat un sentit determinat al vestit amb la corbata?
Penso que sí. Si veus un representant de CCOO és difícil que vagi amb corbata; en canvi, en determinants partits benestants sí que fan servir la corbata, i això és un símbol visible.
Què conserva del nen que va ser a l'hora de fer la seva feina?
En aquesta feina hi pot haver una part relacionada amb l'infant, però és la del joc de la creació, perquè en el procés creatiu no es pot oblidar el divertiment, el descobriment.
