Jo crec en les dues ànimes

Lle­gi­des les mani­fes­ta­ci­ons d'algu­nes de les per­so­nes que alguns opi­na­dors asse­nya­len com a joves valors del soci­a­lisme català que no es reco­nei­xen en un PSC amb dues ànimes, vol­dria dir, apro­fi­tant l'avi­nen­tesa, que no sóc jove i no he tro­bat encara cap Mefistòfil prou seduc­tor per ven­dre-li cap de les meves ànimes, ni sóc cap “valor”, aquesta vir­tut (?) en política, com la lle­ial­tat, que té menys temps de cadu­ci­tat que un iogurt, man­lle­vant l'expressió de J. Leguina. Per tant, ni jove ni valor del PSC, però sóc dels que cre­uen que el par­tit, aquest, el meu, té dues ànimes com a mínim, i això és impor­tat, almenys per a mi.

Tot­hom té els orígens que té, un mateix prové d'un inde­pen­den­tisme tan divi­dit i frac­ci­o­nat com ara, amb enfron­ta­ments més viru­lents i amb per­so­na­lis­mes tan vells com els actu­als, i allà va apren­dre i reté encara que “l'alli­be­ra­ment naci­o­nal i el de classe” ( ter­mes segu­ra­ment cai­guts en desús) ana­ven implícits i l'un sense l'altre dei­xava coixa la ple­ni­tud política. Després, fent opció pel PSC, la feia per un par­tit que es defi­nia a favor del dret a l'auto­de­ter­mi­nació ( pot­ser alli­be­ra­ment naci­o­nal?), posició que va decaure per acord de la majo­ria, mal­grat que la mino­ria inten­tem recu­pe­rar-la en els con­gres­sos. Junt amb això defensàvem i defen­sem una volun­tat de trans­for­mació de la soci­e­tat cap a millors paràmetres de soli­da­ri­tat, de justícia social i d'igual­tat (pot­ser, alli­be­ra­ment de classe?).

I, òbvi­a­ment, hi ha qui té altres pro­cedències que no han de coin­ci­dir amb la pròpia, i els altres orígens són els que són, ni millors ni pit­jors (ter­mes ina­de­quats, ja ho sabem) que els d'un mateix, i col·lec­ti­va­ment podem for­mar i cons­truir un par­tit sobre els equi­li­bris neces­sa­ris dels qui cre­iem que l'eix dreta-esquerra i l'eix naci­o­nal van lli­gats estre­ta­ment i for­men part del prin­cipi ideològic vital, l'ànima. I qui pot pri­o­ritza l'un o l'altre eix d'acció política deter­mi­nat en la seva ànima; la gràcia és que en la cons­trucció d'aquest par­tit les dues ànimes hi puguin con­viure i hi tro­bin el seu marc d'expressió lliure i puguin tenir la capa­ci­tat de gene­rar els equi­li­bris neces­sa­ris d'avançar en tots dos sen­tits, el naci­o­nal i el social, en funció del que reclami la soci­e­tat. I fer-ho, sense cap renúncia fona­men­tal, amb pers­pec­tiva de futur, ni girar com un penell atrets per la cridòria i els vents que bufen amb molta força però tem­po­ral­ment i cíclica, ni man­te­nir posi­ci­ons d'infle­xi­bi­li­tat que, mal­grat la duresa dels mate­ri­als, aca­ben tren­cant-se fruit d'inútils resistències a evo­lu­ci­o­nar.

La diver­si­tat, la capa­ci­tat de gene­rar com­pli­ci­tats comu­nes man­te­nint la teva posició per quan exis­tei­xen els debat més ideològics, és part d'una pràctica que ens enfor­tirà. Perquè sota els trets clars del soci­a­lisme cata­la­nista la seva acció i pràctica política també s'ha d'ade­quar a la rea­li­tat dels ter­ri­to­ris i a la manera de ser i fer de les rea­li­tats diver­ses del país. Sota els paràmetres polítics comuns no tre­ba­lla­rem segu­ra­ment igual en rea­li­tats com la d'Osona, a la Cata­lu­nya pro­funda, que al Gar­raf, a la Cata­lu­nya més aviat nova. La for­ta­lesa del PSC rau en l'acord entre les dues ànimes i l'avanç equi­li­brat de cadas­cuna en cada moment deter­mi­nat, conei­xent i ana­lit­zant la rea­li­tat i veure quins camins són real­ment plau­si­ble per trans­forma-la, avançar en l'auto­go­vern fins on col·lec­ti­va­ment deter­mi­nem i reduir cada cop més les diferències soci­als, de gènere i de qual­se­vol tipus que encara hi hagi, aquí o a la resta del món. Si vull mar­xar, no serà per seguir els cants de sirena de per­so­nat­ges his­triònics que ens recla­men l'escissió, serà per con­ven­ci­ment d'incom­pa­ti­bi­li­tat entre els dues ànimes, però tam­poc vull sen­tir-me pre­so­ner en una sola ànima per ser exces­si­va­ment uni­for­mit­za­dora. Els mati­sos, les tona­li­tats, les gam­mes són prou atrac­ti­ves per com­bi­nar-les de manera equi­li­brada i intel·ligent. Aquest és el PSC que vull, i és clar, amb grup propi a Madrid, que també és part de l'ànima.