Cor dividit

Ahir tre­ba­llava, però si tingués un autèntic espe­rit de classe hau­ria d'haver fet vaga, perquè algú va pac­tar que els mit­jans de premsa hem de fer l'atu­rada el dia abans perquè avui no hi hagi diari (pro­ba­ble­ment vostès tam­poc podran lle­gir aquest paper si els piquets impe­dei­xen la seva dis­tri­bució). D'aquesta manera podem dedi­car el dia de vaga per tre­ba­llar a la japo­nesa i fer d'alta­veu dels teòrics grans èxits de la jor­nada. A par­tir del moment que es con­voca una vaga con­tra la gestió política, l'atu­rada per­ju­dica als usu­a­ris dels ser­veis públics, a l'empre­sari (que s'estal­via uns sous) i a la but­xaca del tre­ba­lla­dor. En els dar­rers anys, cada pas que fa és una bata­lla per­duda per la soci­e­tat del benes­tar que tanta sang, suor i llàgri­mes havia cos­tat acon­se­guir des del segle XIX. Les rei­vin­di­ca­ci­ons obre­res ja for­men part de la història, els sin­di­cats gai­rebé només es repre­sen­ten a si matei­xos i els polítics, com a col·lec­tiu, han per­dut la cre­di­bi­li­tat. Amb els amics i cone­guts que he par­lat aquests dies sobre la vaga, hi he tro­bat un comú deno­mi­na­dor: tot­hom està empre­nyat, cabre­jat i fas­ti­gue­jat. Però la majo­ria no faran vaga: els uns perquè han per­dut la fe, els altres perquè no volen renun­ciar al sou que neces­si­ten per qua­drar els números a fi de mes, i n'hi ha que man­te­nen un espe­rit crític con­tra el sis­tema, però pen­sen que la vaga d'avui no ser­veix per a res, perquè no aju­darà a crear cap nou lloc de tre­ball, perquè no ser­virà per atu­rar les reta­lla­des de drets soci­als del govern espa­nyol que segueix el dic­tat euro­peu, perquè el pro­blema de la majo­ria de la gent és man­te­nir la feina o tenir-ne, perquè som un país de fun­ci­o­na­ris i de ser­veis i ens estem que­dant sense eco­no­mia pro­duc­tiva i això no hi ha vaga que ho arre­gli. La pèrdua de con­fiança amb els polítics és culpa nos­tra, perquè els hi hem permès que obli­din que són els nos­tres repre­sen­tants i, en con­seqüència, els defen­sors dels nos­tres interes­sos i els admi­nis­tra­dors dels diners que paguem entre tots. Avui i cada dia s'ha de com­ba­tre l'onada de mesu­res libe­rals que venen de la Unió Euro­pea, en un nou capi­ta­lisme libe­ral, ara que ja no té con­trapès. No he fet vaga però tinc el cor divi­dit, i no pas d'amor.