DE SET EN SET
Quadrícula
Dormia vuit hores clavades i, tan bon punt es llevava, feia, plogués o nevés, mitja hora d'exercici. Tenia pautat (dies i hores) la distribució del temps que li quedava després de la jornada laboral i de les relacions: el dilluns jugava a pàdel amb la Mercè, la Roser i la Júlia, tres amigues de la infantesa. Era sempre la primera d'arribar al vestidor, però la darrera a sortir-ne. La majoria de les vegades les seves tres companyes de joc ja havien fet mig escalfament. Però això sí, sempre sortia amb una cua impecablement feta i totes la volien de parella perquè dintre la pista era una autèntica màquina. Les classes particulars, de dues hores, del dimarts i el dijous feien efecte. El dimecres berenava amb en Màrius. Feia exactament quatre anys que havien fixat la trobada setmanal, i en feia dos que havien establert que el segon i el quart dimecres de mes el berenar s'allargaria i acabaria entre llençols. Després, cadascú a sopar i a dormir a casa seva. Els altres dos dimecres de mes anava a classes de tango. El divendres, a les cinc, després de sortir de la feina, on dinava de tàper, anava a caminar amb la seva mare un parell d'hores. Dissabte tocava mercat, súper, perruqueria, massatge relaxant i cinema. Diumenge al matí, excursió amb els germans i els cosins. A la tarda, cuidar el jardí i fer la quadrícula de la setmana. Se sentia perduda si no la feia, tot i que els camins eren mínims. Aquell diumenge, però, va pensar que alguna cosa d'aquest guió preestablert havia de canviar. Va agafar una quadrícula en blanc i va escriure “Màrius” en el requadre del tango, i també en els del dissabte i el diumenge. Va sentir un pessigolleig a l'estómac fins al dimecres següent, quan, berenant, li va lliurar l'encasellat amb el cor encongit.