Opinió

l'entrevista

“Vaig fer una gira amb David Bisbal en bicicleta”

La sem­blança dels mots saxo i sexe és pura coin­cidència?

La con­nexió és total. El saxo és un ins­tru­ment molt sen­sual, que l'abra­ces, t'hi acos­tes i l'aca­ro­nes. A les pel·lícules quan hi ha alguna d'aque­lles esce­nes for­tes sem­pre hi ha un solo de saxo. No falla mai.

Avui ve de València, demà se'n va a Madrid i després viatja a Amèrica a fer una gira amb Víctor Manuel i Ana Belén. Un músic no pot estar-se mai quiet?

Vaig a tot arreu on em cri­den. Durant 20 anys només em vaig moure entre l'Ebre i l'Empordà. Ara la pri­mera pre­gunta que em fan els amics és on coi paro.

No hi ha cap estil que se li resis­teixi?

Musi­cal­ment estic obert a tot. He tocat amb can­tau­tors com en Lluís Llach i la Marina Rosell, amb grups de rock com Sopa de Cabra, en orques­tres com la Sal­seta i la Mara­ve­lla i amb can­tants de pop llatí com el David Bis­bal. Amb tots m'he aga­fat la música com a pròpia perquè gau­deixo d'aques­tes experiències.

I encara li queda temps per gra­var dis­cos, com aquest últim, Saxo­logy?

Sé que no m'hi gua­nyaré la vida però tocar i fer conèixer aquest estil meu, entre el jazz, el pop i el funk, és el que més m'omple.

Diuen que no és bon moment per al negoci musi­cal.

Em con­si­dero un artesà. Faig el disc, el venc pel web i jo mateix l'embo­lico i envio el paquet quan algú el com­pra. Després em trobo gent per tot el món que m'ha escol­tat i em fa sig­nar un disc i això és tot un premi.

Tinc un pro­grama a l'ordi­na­dor que ja imita molt bé el soroll d'un saxo soprano. Això és un perill per als músics?

Hi ha ins­tru­ments que tenen les de per­dre con­tra això, però alguns de moment resis­tim. La diferència entre un saxo de veri­tat i un de digi­tal encara és molt gran.

Què reco­mana als no ini­ci­ats que ens pen­sem que Kenny G va inven­tar això del saxo?

Sim­ple­ment cli­queu a Mindi Abair al You Tube i ja ho veu­reu...

La seva altra dèria és el ciclisme. Això li ve de família.

El Miquel Poblet és el cosí del meu pare, però com ell no tenia fills a mi sem­pre em deia nebot. A casa s'ha mamat ciclisme tota la vida i vaig a tot arreu amb la bici­cleta a coll. En alguns hotels quan veuen el meu cognom encara em pre­gun­ten si sóc parent del Miquel. És tota una ins­ti­tució!

N'ha fet alguna de grossa amb la bici­cleta?

Vaig fer tota una gira espa­nyola del David Bis­bal en bici­cleta. Els músics ana­ven amb l'autobús d'una ciu­tat a l'altra i jo mar­xava abans de bon matí.

A la nit no devia tenir for­ces per com­plir la llarga tra­dició que tenen els músics d'allar­gar la jor­nada.

Mol­tes vega­des em tro­bava els com­panys a l'hora d'esmor­zar. Ells tor­na­ven de marxa i jo ja por­tava el mallot, a punt per sor­tir. Mol­tes pro­ves de so també les he fet ves­tit de ciclista.

Pot­ser és un tòpic, però això de ser músic es porta a la sang?

Dedi­car-s'hi és difícil. Fins a la mili vaig fer de comp­ta­ble i quan vaig tor­nar em van ofe­rir una feina en un banc. Vaig haver de triar i la vaig encer­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.