Les trampes del governador del Banc d'Espanya

El gover­na­dor del Banc d'Espa­nya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha tor­nat a jugar a fer de minis­tre d'Eco­no­mia, ara per retreure a les auto­no­mies i als ajun­ta­ments que, segons ell, difi­cul­ten la reducció del dèficit públic. El màxim res­pon­sa­ble de l'orga­nisme regu­la­dor del sec­tor finan­cer ja ens té acos­tu­mats a pon­ti­fi­car de tot menys del que real­ment li per­toca, és a dir, de la situ­ació deli­cada de bancs i cai­xes. Men­tre cri­ti­cava el marc labo­ral i cla­mava sobre la neces­si­tat de refor­mar-lo per fle­xi­bi­lit­zar l'aco­mi­a­da­ment, per exem­ple, Caja Cas­ti­lla la Mancha feia aigües i, al final, va ser necessària res­ca­tar-la amb una milionària inter­venció pública, és a dir, jus­ta­ment amb allò que un gover­na­dor eficaç hau­ria de saber evi­tar. Però Fernández Ordóñez diri­geix la seves crítiques por­tes enfora i, a més a més, fent tram­pes.

El model autonòmic que tanta tírria fa al gover­na­dor va ser dis­se­nyat per l'Estat i, si es tracta de rees­truc­tu­rar-lo, com sem­bla que es desprèn de les seves decla­ra­ci­ons, podrien començar des­mun­tant les auto­no­mies que van crear arti­fi­ci­al­ment durant el “café para todos” de la Tran­sició. D'aquesta manera s'apri­ma­ria de manera sig­ni­fi­ca­tiva el mapa actual, for­mat per dis­set auto­no­mies, de les quals només n'hau­rien de que­dar Cata­lu­nya i Euskadi, que ja tenien auto­no­mia en l'època de la República; Anda­lu­sia i Galícia, que tenien pro­jecte d'esta­tut en marxa quan va escla­tar la Guerra Civil, i Navarra, que gau­deix del règim foral. Però, evi­dent­ment, les refle­xi­ons de Fernández Ordóñez no apun­ten pas cap a aquesta direcció sinó cap a una altra que ja conei­xem prou: la que fa temps enllu­erna els sec­tors espa­nyo­lis­tes més ran­cis, que vol­drien tallar les ales als pro­gres­sos sobi­ra­nis­tes i recu­lar fins als períodes pre­es­ta­tu­ta­ris per reforçar el cen­tra­lisme i anul·lar els fets dife­ren­ci­als.

El gover­na­dor del Banc d'Espa­nya tam­poc l'encerta des del punt de vista estric­ta­ment econòmic, perquè si fem números veu­rem que l'auto­no­mia amb un dèficit menor és Euskadi, l'única que, a més de tenir tras­pas­sa­des les des­pe­ses de deter­mi­na­des com­petències, té tras­pas­sats també els ingres­sos. D'altra banda, si les auto­no­mies es volen endeu­tar més del compte han de dema­nar permís al govern esta­tal, que a més es queda un 2% de les assig­na­ci­ons en pre­visió d'algun incom­pli­ment. Tot això, afe­git a la falta d'un model just de finançament, con­fi­gu­ren una situ­ació que Fernández Ordóñez emmas­cara amb unes decla­ra­ci­ons que fa fora de lloc i, encara pit­jor, fora de la rea­li­tat.