Corbacho, una frase de massa

El ministre espanyol de Treball i número tres del PSC a les eleccions al Parlament, Celestino Corbacho, va superar ahir la barrera de l'ètica política amb un desaforat i desafortunat comentari durant la seva participació en el Fòrum Europa, afirmant que un procés independentista català no seria pacífic. Celestino Corbacho, i qualsevol que pensi com ell en relació amb la independència de Catalunya, té tot el dret a advertir dels riscos que, en la seva opinió, comportaria la marxa del nostre país de l'Estat espanyol. El que no pot fer, perquè comporta atiar velles pors i perquè representa allunyar-se de la realitat actual, és assegurar que una separació d'Espanya no seria pacífica.

La independència de Catalunya, si és que el poble català acaba optant per aquesta solució, no serà un procés senzill ni exempt d'obstacles. Uns obstacles que no només posarà l'Estat espanyol, sinó que el procés comptarà, inicialment, amb una passivitat hostil de la Unió Europea, perquè el cas català és observat amb lupa des d'altres estats que tenen conflictes d'encaixos nacionals similars. Però és, justament, aquesta inserció en un context supraestatal la que converteix una agressió violenta contra Catalunya en un temor anacrònic, i en una frivolitat perillosa fer-hi referència. Una reacció violenta d'Espanya contra Catalunya tindria uns efectes polítics i econòmics tan catastròfics a nivell internacional que Espanya és la primera interessada a evitar-los.

Qui va escoltar les paraules de Celestino Corbacho, tanmateix, sap que no es poden interpretar en absolut com un acte intimidatori. No seria just treure de context una afirmació que, més que una amenaça feta en nom propi, volia estendre el temor respecte d'una reacció agressiva de Madrid. Això no obstant, és indubtable que la reflexió, o potser es va tractar més d'un comentari poc reflexionat, se la podria haver estalviat. No és el paper d'un candidat encendre els ànims.