La quadratura del Cercle

El Cercle d'Economia ha marcat la seva posició respecte a la situació de Catalunya amb un dels pronunciaments polítics més destacables dels últims temps no només per allò que diu, sinó per venir de qui ve allò que s'ha dit. No cal tenir gaire memòria històrica per reconèixer que aquest influent grup empresarial està adoptant un canvi d'actitud important quan afirma amb tota rotunditat que “l'estat de les autonomies comença a mostrar clares limitacions per encaixar les aspiracions de Catalunya”.

Seria d'una candidesa extrema deduir d'aquestes opinions que el Cercle d'Economia ha virat decididament cap al sobiranisme. Seria, bàsicament, estar equivocat. Perquè en el mateix document fet públic s'afirma una voluntat irrefutable de pertinença a l'Estat Espanyol: “D'ambdues realitats, Espanya i Europa, en som part i hem de ser-ne una part compromesa, per guanyar pes específic i capacitat d'influència.” Però el missatge que contenen aquestes reflexions representa un pas més cap a un posicionament que postula “la reformulació sense renúncies de l'acord institucional amb Espanya” i afirma que “cal que es consideri la Constitució com un marc dinàmic al servei de la convivència dels ciutadans espanyols”.

Que afirmacions tan clares hagin sortit d'una institució civil tan prudent i alhora respectada com és el Cercle d'Economia és un pas endavant d'abast històric. Que l'alt empresariat català hagi descobert, i sigui capaç de dir-ho sense embuts, que Catalunya no cap en aquesta Espanya actual, és molt important, encara que considerin que Catalunya continua tenint un lloc en una Espanya diferent. Perquè molts ciutadans d'aquest país que fa uns anys van començar a entendre que calia canviar Espanya perquè Catalunya hi tingués encaix, amb el pas del temps ja han descobert que Espanya no vol canviar, ni en té necessitat.