Articles

Amb independència

I els PPCC?

La resta dels Països Catalans poden independitzar-se de bracet amb Catalunya? Bé, poder sí que poden, coses més estranyes hem vist en la història de la humanitat. El que passa és que fins ara, la majoria de valencians i illencs no s'hi han esforçat gaire. l quan veiem anuncis com els del PSAN, l'històric partit pancatalanista, afegint-se a la coalició de Joan Laporta, ens puja al cap un gran interrogant, com el que ens va pujar quan ERC va encetar una via similar. Realment ha d'anar així, la cosa? És tan senzill? En diem Catalunya i avall que fa baixada?

En el supòsit que així fos, i que arribés el moment màgic –ara costa de veure, però la màgia ja el té, aquest punt inesperat–, es decretaria la plena llibertat nacional de Salses a Guardamar, i el tema quedaria resolt i sentenciat per a la posteritat. La gran nació de la catalanitat esdevindria un estat nació, i ja ho sabeu, tals criatures no es fan preguntes al mirall, ans al contrari; es troben sempre belles i conquistadores com la ben enjoiada Castafiore.

En el supòsit que el procés no fos tan complet i automàtic –només és un supòsit–, aleshores tindríem una Catalunya muntada al galop en un estat propi, i els altres països germans una mica desconcertats sobre la seva unitat de destí en el que és universal. En tal cas, una possibilitat seria un gir de 360 graus cap al lloc on són, és a dir una posició de còmoda espanyolitat i de progressiva pèrdua d'identitat. Una Alsàcia-Lorena a l'espanyola. També es podria tendir, amb l'ajuda del bon Corbacho, cap al conflicte. De fet, no seria el primer cop que banderes i llengües són usades com a munició entre valencians i mallorquins. D'aquí a convertir-se en l'Ulster de la Mediterrània hi faltaria un pas enorme, però altra vegada els camins del demà són inescrutables.

I podem imaginar un darrer escenari, en el qual Catalunya seria el primer detonant, servint de precedent ideal i irresistible, liquidant el dèficit fiscal i altres problemes, i per tant provocant secessions en cadena. I afigurem-nos que, a la vista de les resistències històriques contra l'anomenat imperialisme català, aquests territoris se separessin al seu aire, en lloc d'embarcar-se en una federació pancatalana conjunta. Un procés de balcanització que acabaria amb sis o set noves Repúbliques emergint de l'actual Espanya. Potser seria la hipòtesi menys desitjada per uns i altres, però de vegades els dolços menys desitjats són precisament els que et toquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.