Una imatge del passat

Haig de reconèixer que la Guàrdia Civil no m'ha agra­dat mai. Deu ser perquè vaig tenir alguna mala experiència de jove­net amb un ser­gent mal­ca­rat que hi havia al meu poble, però també perquè, amb poste­ri­o­ri­tat, no vaig aca­bar mai d'accep­tar que la poli­cia del país hagués de ser un cos mili­tar, amb aires dic­ta­to­ri­als i que, a més, no par­lava la meva llen­gua. Cert que la Guàrdia Civil s'ha moder­nit­zat i també que, a Cata­lu­nya, s'ha reti­rat a un dis­cret segon pla. Però em fa l'efecte que, en mol­tes coses, con­ti­nua sent un cos més del segle dinou que no pas del vint-i-un. Que esti­gui mili­ta­rit­zat segur que no hi ajuda, com també que encara es man­tin­gui la vida casernària. Una prova de tot ple­gat és, per exem­ple, la foto­gra­fia que publicàvem en aquest diari dime­cres pas­sat: el tinent coro­nel de la Guàrdia Civil, el “gover­na­dor civil” i el bisbe fent l'ofrena als cai­guts. Per un moment em va sem­blar que tornàvem als anys cin­quanta.