L'APUNT
Denúncia i conspiració
La preocupació del barcelonisme per la denúncia que s'ha decidit presentar contra l'expresident del Barça Joan Laporta és lògica i, per això, es va produir una votació tan ajustada en l'assemblea. Ara bé, se senten paraules gruixudes de poca consistència. I no em refereixo a les teories conspiratives a què apunta Laporta, dignes d'un megalòman. Parlo de termes com ara guerracivilisme. La divisió a parts iguals sobre la figura de Laporta en el club està per demostrar. Perquè cal recordar que una immensa majoria de socis va votar a favor de la moció de censura, per molt que Laporta se salvés per la campana estatutària del club. I no cal dir el desastre electoral que va obtenir el laportisme. Si un equip gestor, sigui en una entitat o una institució, troba irregularitats o indicis d'il·legalitats de l'etapa anterior ha de posar la preceptiva denúncia o se'n fa coresponsable. Discrepo que sigui la massa social qui hagués de prendre la decisió. Hauria d'haver estat el president Rosell personalment qui prengués la determinació d'anar als jutjats si ho creia convenient. Però és sa, per molta tensió que generi, que aquestes coses surtin de sota la catifa. La justícia decidirà i el soci passarà comptes quan toqui. Premiant o castigant a l'actual junta. Perquè el Barça és molt més que un president.