L'anella del llenguatge

Vistes les previsions de les últimes enquestes, els consellers de la Generalitat s'han dedicat a dir que el govern ha fet molta feina i ben feta, però que no ha estat capaç d'explicar-la. És a dir, que el problema que tenen és de comunicació. Ja va dir, fa molts anys, l'avui oblidat McLuhan que “comunicar-se és una operació d'una dificultat extrema", però sorprèn que ara, amb més assessories, consultories i gabinets de premsa que mai, i amb les eines i les tècniques de relació cada cop més sofisticades, la comunicació real amb la gent no s'arribi a produir. L'objectiu del qui parla i del qui escriu han de ser que el missatge que vol transmetre sigui rebut i entès per l'interlocutor, i quan això no succeeix és que s'ha trencat una anella de la cadena.

En un llibre que acaba de sortir, Felipe González diu que l'anella que es trenca és el llenguatge. Durant una pila d'anys, per raons de feina, vaig haver de fullejar cada dia el BOE (Butlletí Oficial de l'Estat), el DOG (Diari Oficial de la Generalitat) i el DOCE (Diari Oficial de la Comunitat Europea). El llenguatge del BOE era obsolet i barroc, el del DOG era tècnic i eixut, però el del DOCE, ple de números, barres i sigles, era totalment incomprensible. Ara González confessa que ni ell, tot i haver estat tants anys a la sala de màquines d'Europa, no és capaç de desxifrar la majoria dels papers emanats de la Unió Europea; ni els del Consell, ni els de la Comissió, ni els del Parlament. Diu: ”Estamos todo el día preocupados por la aproximación a los ciudadanos, pero no somos capaces de cambiar el lenguaje de la comunicación con ellos". I afegeix, sarcàstic, que tots els documents oficials europeus semblen escrits amb un doble objectiu: que els ciutadans no els entenguin i que, si els arriben a entendre, no els interessin. D'aquí deu venir la cèlebre desafecció, que més que política potser és simplement lèxica. Què diria ara el pobre Josep Pla, després d'haver sostingut sempre que “escriure és fer-se entendre"?