La vaga a França

Abans-d'ahir hi va haver vaga gene­ral a França, però els sin­di­cats, a diferència del que va pas­sar aquí el setem­bre pas­sat, no van inten­tar atu­rar els dia­ris, ni les tele­vi­si­ons, ni les ràdios. A França, de qui m'ima­gino que els sin­di­cats d'aquí deuen tenir sana enveja ja que, fran­ca­ment, les seves mobi­lit­za­ci­ons sem­blen recor­dar-nos que a l'estat veí sí que van fer la revo­lució. Iro­nies a part, bàsica­ment vol­dria dei­xar constància de la bar­ba­ri­tat que va ser –per l'èxit de la mateixa mobi­lit­zació sin­di­cal del 29-S– que s'intentés silen­ciar els mit­jans de comu­ni­cació i que això, malau­ra­da­ment, s'acon­seguís en els casos de la tele­visió i la ràdio públi­ques cata­la­nes. Cer­ta­ment, tots els tre­ba­lla­dors tenen dret a fer vaga, només fal­ta­ria, però a vega­des s'oblida que sense els mit­jans de comu­ni­cació el ressò de qual­se­vol mobi­lit­zació és, sim­ple­ment, nul.