i ara què, urbanita?
Records no tan llunyans de “qui la fa, la paga”
Les autoritats de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han iniciat una campanya dirigida a la persecució dels que es colen al metro. Si s'ha de pagar es paga, què hi farem. Sobre aquesta premissa no tinc res a dir. El que em sembla vergonyós és l'eslògan Qui la fa, la paga, com si l'amenaça amb frase propagandística hagués de resultar una dissuasió més gran que una simple indicació visible, com hi havia fins ara, amb la quantitat de multa corresponent. La frase esmentada apareix en els adhesius col·locats precisament a la zona on els que paguem fiquem les targetes, no a les portes de sortida on habitualment es colen els colons. La campanya –haurà costat més diners que tot el que pugui beneficiar l'autoritat del transport públic– està acompanyada de tota la faramalla municipal amb estadístiques. Diuen que durant els primers vuit mesos de l'any han augmentat 3% les denúncies, amb més de trenta tres mil. Fan un càlcul aproximat de tretze mil persones que no paguen cada dia al metro.
Tot aquest preàmbul sobre les disquisicions, propaganda i altres arbitrarietats municipals us el presento amb l'únic objectiu de recordar que “qui la fa, la paga” va ser exactament la mateixa frase que es va repetir quan van executar Salvador Puig Antich el març del 1974. Suposo que el creatiu que va idear el gran eslògan deu ser jovencell, i no un exmilitant revolucionari com molts dels creatius del sector. Suposo també que no deu ser de totes aquelles organitzacions que no van moure ni un dit quan van matar el jove anarquista al garrot vil a la presó Model. Pressuposo amb bona intenció que no deu ser dels que van celebrar l'execució per la Gran Via, com ho van fer els guerrillers del Cristo Rey fins que la policia els va convidar a marxar. Una de les demostracions fefaents que l'Ajuntament de Barcelona va a la deriva són aquests tipus d'exhibicions propagandístiques, que els van enfonsar fa poques setmanes amb la reforma de la Diagonal. Qui la fa, la paga?
